La sortida de Delphi com a exemple
La setmana passada vam tenir una molt bona notícia amb la salvació, inicialment parcial, dels llocs de treball de la planta que Delphi tancarà el mes d’octubre
Quatre empreses, la Generalitat i l’Ajuntament han signat un acord per reindustrialitzar la planta i, de moment, salvar 208 llocs de treball.
Es tracta d’un acord que també ha avalat el comitè d’empresa que se l’ha fet seu i se n’ha felicitat. Aquí rau una part molt important d’aquesta sortida, el paper dels treballadors.
Podien haver optat per una protesta molt dura i sobretot, inflexible, i en canvi s’han assegut a negociar enlloc d’entorpir. És fàcil ser un hooligan sindical quan, com els maquinistes de Renfe o els conductors del Metro de Barcelona, tens el sou assegurat i la capacitat de segrestar la mobilitat a l’Àrea Metropolitana.
Però quan no tens aquestes armes i amb prou feines et pots fer escoltar als mitjans de comunicació, la capacitat de lluita vira del bloqueig a la intel·ligència.
Ara quatre empreses participaran en una experiència, per cert molt innovadora, consistent en reindustrialitzar la planta amb quatre activitats diferent, una per empresa.
És veritat que en el moment que es va anunciar el tancament hi havia 540 treballadors. És cert que de moment se n’han salvat 208, però és preferible això al tancament total. Els sindicats també podien haver apostat per un tot o res i han preferit per posar el comptador no a zero sinó a 208. Bravo.
Era la Condiesel, era la Lucas, ara és la Delphi. No és que que aquella planta tingui un esperit amagat entre les seves parets que el fa ressucitar quan és a punt de morir. El que ha tingut sempre és una plantilla que, mica en mica, ha sabut fer una feina de formiga, un animal que a més de tenir fama de treballadora és capaç d’aixecar un pes equivalent a set vegades el seu.
Molta sort.