La taca d’oli de la CUP
Fet aquest agraïment, entro en matèria. En el primer ple ordinari de la legislatura, la CUP va aconseguir convertir dues propostes seves en dues mocions institucionals. Sembla un detall insignificant però és un exemple que explica perquè han aconseguit entrar a l’Ajuntament. Convertir una moció pròpia en una assumida per tots els partits és un gest polític poc freqüent però més encara si tenim en compte que: 1) la CUP no tenia experiència a les institucions 2) era el primer ple del mandat i 3) la formació que governa ho fa amb majoria absoluta.
Dia a dia, proposta a proposta, carrer a carrer, la CUP ha anat teixint un seguit de complicitats que han desembocat amb una presència municipal digna d’estudi. I això val per Sant Cugat com per molts pobles i ciutats (només cal mirar Girona). La CUP són presents a bona part de les entitats de la vila, gestionen amb èxit mitja festa major, i tenen una concorreguda seu social que té la virtut de ser un bar i no un fred despatx. Aquesta “nova” manera de fer política trenca amb el sistema tradicional de partits que tanta desafecció ha provocat. Atrau de nou els ciutadans al debat públic i especialment entre els joves. En el primer ple ordinari la CUP no va proclamar la independència sinó que es va mullar per l’AMPA de la Floresta i pels usuaris del CAP. Atenció resta de partits, que la taca d’oli s’estén.
Segueix @jofrellombart al twitter