La Unió fa la força
Amb aquest lema el despatx barceloní d’arquitectes Dilmé, Fabré, Torras i Associats SLP ha presentat el projecte guanyador de la rehabilitació de l’edifici centenari de la Unió, el passat divendres dia 24
El teatre, amb un aforament per a quatre-cents espectadors asseguts en grada desplegada i escalonada, permet una bona visibilitat per tothom. La capacitat retràctil de les grades ofereix la possibilitat de convertir la sala en un espai per a 900 persones a peu dret per concerts o altres espectacles adequats, tot i que igualment hi haurà unes files per espectadors asseguts.
L’essència del projecte contempla, físicament, la possibilitat d'interconnexió entre els diferents espais, teatre, pati, sala Clavé, i estableix prioritat precisament a aquesta manera d’entendre l’edifici en la seva totalitat i, per tant, amb l’idea de proposta integradora de funcions i serveis, precisament per aquesta relació visual entre l’espai públic i el seu interior. Tot ajustat a les idees inicials dels acords.
Ara tenim un temps prou llarg per davant. Fer el projecte definitiu, crear el concurs públic per adjudicar les obres, iniciar les obres... i, sobretot, acabar-les! Penso que, amb sort, tot això estarà fet per la temporada 2017/2018 i, em sembla, que sóc optimista, però per mi les qüestions més importants són les següents:
Podran les diferents seccions de l’entitat desenvolupar les seves activitats tal i com les feien fins el moment de l’acord?
Serà el teatre de la Unió, les seves instal·lacions renovades, camerinos, etcètera, el nou espai que els diferents grups amateurs que fan teatre a la ciutat tenien promès quan es va fer el projecte del Teatre-Auditori i que, després, es va comprovar que no podia ser així per les seves característiques? Podran fer concerts els grups diversos de música de la ciutat, des de la de cambra clàssica fins el rock, passant pel jazz i el funky, per dir-ne alguns?
O serà només la sala B del Teatre-Auditori lligada a una programació estrictament pensada per professionals de fora, esplèndids en la forma i el fons, perfectes en la resposta a la guixeta, però que no aportaran res a la producció feta des d’aquí, des de la ciutat, des del complex, complert, correcte, curiós col·lectiu que tenim i que, encara més, pot créixer si li donen les condicions correctes per fer-ho?
Ja ho veurem. Tinguem confiança en el futur i, sobretot, en els que ho han de fer possible. Al·leluia! Amén!!