Opinió

La vida en un tren

El centenari de l'arribada del tren a Sant Cugat ja s'ha celebrat i, per cert, amb una escenificació deliciosa

Quan temps enrere, en una reunió de la Taula d'Arts Escèniques, vaig plantejar la necessitat de tornar a repetir l'experiència d'"Aixecant del Vol", no em podia imaginar que seria tan aviat, ni que crearia una moguda escènica tan gran i entusiasta.



Pels que sou nous en aquesta plaça -i no de braus- us diré que, "Aixecant el vol" va ser una obra escrita per en Guillermo Ayesa i dirigida per la Glòria Rognoni sobre la història de Sant Cugat on un grapat d'actors de diferents companyies locals es van unir en l'esforç. Es va estrenar al Teatre Auditori el 30 de març del 2007. Va ser una experiència molt enriquidora que va servir, entre altres coses, perquè actors del poble es coneguessin i creessin llaços d'amistat. Avui, deu anys després, molts d'aquells participants estan en el camp professional.



El centenari de l'arribada del tren a Sant Cugat ja s'ha celebrat i, per cert, amb una escenificació deliciosa. Però, nosaltres, els actors amateurs, els de "a peu", estem assajant a l'escola Pi d'en Xandri l'obra que en Víctor Alexandre va escriure especialment per a aquesta efemèride.



Hauríeu de veure la moguda que cada setmana dirigeix una valenta i cordial Teresa Canas, una Carme Ballesteros organitzant el personal i avisant d'assaigs o una Pepa Gómez aconsellant sobre el vestuari adient, per citar alguns exemples de tots els que s'han bolcat en l'organització.



I hauríeu de veure el grapat d'actors i actrius, menuts i grans que pacientment van cada setmana a posar-se a les ordres de la directora per tal de tirar endavant un projecte col·lectiu sobre l'arribada del tren a Sant Cugat, ara fa cent anys.