La vigília o la magnitud de la tragèdia
Avui, dia 29 de novembre, la Candidatura d’Unitat Popular ha convocat una trobada que sembla que va més enllà d’un Consell Polític i que, per tant, és oberta als diversos sectors que formen l’esquerra independentista i podria ser l’assemblea nacional que es necessita per arribar a un acord. Altres diuen que no, que en cap cas es pot pensar en l’acceptació de les condicions establertes, fins ara, per Junts pel Sí que se centren sobretot, com tothom sap, en què Artur Mas sigui investit de nou President de la Generalitat.
Si és així, segons declaracions del matí del dia 25 a Catalunya Ràdio per part del president en funcions Artur Mas (després de quasi dos mesos de les eleccions) el més probable o obligatori serà convocar altra vegada als ciutadans de Catalunya per votar el mes de març. També, o a la vegada, seria el moment de presentar un nou partit per substituir CDC seguint les exigències de la societat que, segons Mas, demana una mena de regeneració per incloure els dissidents d'UDC i consolidar, potser, la participació de persones que a títol personal ja s’han integrat en la plataforma de JxS.
Mentrestant el PP, amb l’oportunitat posada en safata pel document aprovat per majoria en el Parlament de Catalunya on, entre moltes altres coses, es parla d'incomplir la normativa vigent a Espanya, la Constitució singularment, segueix oficiant de salvador de la Pàtria en la figura fins ara amagada del president Mariano Rajoy que, des de fa tres setmanes, es reuneix, viatja, fa discursos arreu de la nació espanyola, visita o es fa visitar per dirigents de la Unió Europea o envia de viatge al rei als EUA i, divendres darrere divendres, en la persona de la superdinàmica vicepresidenta recolzada per diferents ministres, especialment Montoro, van teixint la legislació que ha deixat sense efecte l’autonomia de Catalunya si és que algú es pensava que havia existit alguna vegada.
O sigui que 336.375 persones de 4.115.807 votants participants entre els quals 1.620.973 de Junts pel Sí, estan bloquejant una sortida que podria servir, de moment, per intentar seguir amb un procés que ningú, escolti ningú, sap com podrà acabar si, com sembla, ara la majoria de països europeus i els que manen en el món, EUA, Xina, Rússia, estan preocupats per tota una altra situació perillosa, complicada i difícil, per posar-se a pensar i escoltar les raons d’una cosa petita que es diu Catalunya, aquell lloc on molts han vingut anys i anys per anar a la platja, beure sangria, visitar la Sagrada Família, veure toros i gaudir del flamenc.
Si recorden la història d’aquest país, amb variants circumstancials, això que passa ara malauradament no és nou. Sembla que els catalans no som capaços d’anar a una en els moments crucials deixant de banda, encara que sigui de moment fins a assolir allò que és de veritat important, les diferències entre els diferents partits, grups o tendències. I aquesta és la magnitud de la tragèdia!