Les bones notícies

Vam rebre l’any amb la bona notícia del Jordi, aquell nen que es va perdre i que van trobar 20 hores més tard. La tensió argumentativa –pròpia de capítol de sèrie– va ajudar a què fos la història perfecta i sobretot perquè va acabar bé.

Però al cap de pocs dies n’hi va haver una altra de bona notícia i, a més, a casa nostra. No, no parlo dels 43 milions d’euros que van tocar a algú que va segellar la Primitiva al Centre Comercial, sinó del jove que va salvar la vida al camp del Sant Cugat Esport el cap de setmana passat.

Ara podríem afegir allò de, “el noi va tenir sort”, però sort és el de la Primitiva. En el cas del jugador de la Damm no era sort, sinó que hi havia un desfibril·lador a la ZEM Jaume Tubau. La notícia va ser la més llegida del dia a la web del TOT Sant Cugat.

Hi ha vegades que els periodistes pequem de només ressaltar les males notícies, hi ha vegades que els lectors només van a buscar-les, i hi ha vegades que en una instal·lació esportiva no hi ha desfibril·ladors. Llavors és quan els periodistes ho titulen a tota castanya i els lectors en critiquen l’absència.

I sí, ha de ser així entre altres coses per evitar que es repeteixi. Però el que també és de justícia és fer notícia amb titular quan les coses funcionen, quan el desfibril·lador hi és, quan es fa servir, quan els lectors ho saben i quan, el més important de tot, algú salva la vida.