Les crisis familiars, una oportunitat per millorar
És important que els infants sàpiguen què s'espera d'ells i com
L'educació dels fills és cíclica i com a tal, exigeix una constant adaptació a les seves necessitats i demandes.
Molts pares es veuen i senten desbordats en veure que els seus fills estan en constant canvi i que aquest canvi no és adaptatiu a les seves rutines diàries. El dia a dia fa que no es pugui dedicar als fills tot el temps que necessitarien per rebre, ja no només una bona educació, sinó una mínima atenció en els seus assumptes diaris.
Però, com podem educar i ajudar als nostres fills, si el nostre treball no ens permet dedicar-los temps?
Aquest sentiment, tan comú i experimentat entre els pares, genera molta ansietat, frustració i impotència. Arribar a casa i tractar d'establir una rutina "diària" ens permetrà funcionar bé com adults, però com a nens és necessari establir una rutina, com a mínim, "setmanal". Això no és gens fàcil, però és possible.
Les petites crisis familiars o "crisis de funcionament familiar" tenen una funció i no altra que la d'alertar-nos davant d'alguna cosa que no està funcionant com caldria i necessita ser revisada.
Per tant, passen i apareixen per informar-nos d'alguna cosa i transformar allò que no ens agrada. Es necessita temps, paciència, decisió i constància però... si som capaços de generar tots aquests valors en el nostre treball, per què no extrapolar-los al personal?
Les relacions no són fàcils, però perquè funcionin exigeixen una cura. És important planificar, organitzar, jerarquitzar i dedicar temps al nostre sistema familiar, i per això és necessari "anticipar".
Anticipar-se a les situacions
Si sabem que serà una setmana difícil i no podrem estar molt amb ells, podem anticipar-los "com serà aquesta setmana" i què poden fer quan es trobin en una situació o una altra.
És important transmetre bé la informació per endavant i deixar-los molt clar què esperem d'ells i què volem que facin quan estan a casa.
Si ens anticipem, evitarem moments de discussió i caos, perquè els haurem alertat amb temps. Ells podran generar més autocontrol en si mateixos i les seves funcions quedaran més delimitades, serà més difícil el que es puguin sentir desbordats.
Crear espais de diàleg en els quals esmentar com volem "funcionar tots" i què esperem d'ells per poder ser recompensats tots. Això exigeix disciplina, sí, però igual que tenim reunions al treball perquè són necessàries per continuar i que tot quedi clar en el nostre "rol", és necessari tenir "reunions familiars". I no només quan ha passat un problema, sinó abans que això passi. El cap de setmana pot ser un bon moment.