Jordi Casas, historiador.

Opinió

Les EMD

A Galícia s’ha constituït un front municipal per oposar-se a la reducció de municipis anunciada pel president de la Xunta. A Catalunya, l’informe Roca, que proposava, entre d’altres coses, una reducció del nombre de municipis, dorm des de fa anys en un calaix. A Dinamarca que, com tothom sap, són més civilitzats, fa uns anys van reduir a un terç el nombre de municipis, em sembla recordar que ara en té uns noranta. A Catalunya en tenim 947! I, segons m’ha semblat entendre, el secretari de l’Agrupació d’EMD, que és un treballador de l’EMD de Valldoreix, demana més EMD i menys municipis.

Francament, no acabo d’entendre com es pot aconseguir això. Rebaixant alguns ajuntaments a la categoria d’EMD? A veure si ens entenem. Aquí el que cal és racionalitzar l’administració municipal i, per tant, reduir el nombre de municipis (i, no cal dir-ho, liquidar les diputacions, unes andròmines la supervivència de les quals és difícil de justificar. a no ser que considerem els sous dels seus càrrecs públics i de confiança una qüestió de país). Pel que fa a les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), la majoria de les quals tenen menys habitants que el meu carrer, el que cal és enterrar-les i cercar noves formes de descentralització administrativa. Van ser pensades per gestionar béns comunals de nuclis allunyats de la matriu municipal, no pas per gestionar realitats com Valldoreix o Bellaterra.

Quan fa uns anys, seguint un precepte de la llei de règim local, es van poder transformar les Entitats Locals Menors en Entitats Municipals Descentralitzades, no es va tenir prou valentia per fer neteja. I ara, segons sembla, les EMD encara demanen més, introduint elements de distorsió a la necessària i inajornable racionalització de l’administració local. Aquí, com a Galícia i tants altres llocs, la mentalitat de campanar no ens deixa moure peça. I així anem!