Les verdures, font de salut (I)
Els alls, quan torna l’època favorable, es grillen; la part central s’estira i creix, mentre que la capa de reserva minva i es fa fonedissa per nodrir-la
Han passat les festes cuinant plats potents. Per tant, ara toca donar preferència a les verdures pels beneficis que ens aporten i que majoritàriament prevenen el deteriorament cel·lular, augmenten la resistència del cos a les malalties, però també ens alimenten.
• L’all: El gust que aquests aromàtics bulbs aporten als preparats varia en funció del procés de cocció als que se sotmetin.
Els alls secs blancs poden conservar-se fins a sis mesos.
A banda dels alls blancs també tenim els rosats, de fàcil conservació, però amb menys gust i aroma; els alls morats són els més tardans, de gust molt més potent, per això són els preferits per la cuina tradicional.
Fregant pa torrat amb all li donem un gust agradable, el mateix succeeix quan freguem la cuixa de xai. Els alls esmicolats perfumen les amanides o salses crues; també podem perfumar l’oli marinant-lo amb alls.
Si volem alleugerir la seva fortor, devem eliminar el grill central.
L’oli és el gran company de l’all quan fem un sofregit lent i amorós, propi de la cuina catalana, o quan fem un fregit intens i sobrat que permet que lligui la salsa tal com succeeix a la cuina basca i el seu pil-pil amb l’all laminat.