Libertas capitur (II)

Una de les magistratures més importants de la política local és la d'urbanisme, al cap i a la fi, mitjançant la tribuna municipal, el tinent d'urbanisme i via pública de torn pot acontentar els veïns, a càrrec de l'erari, i, al seu torn, pidolar uns quants vots.

Aquesta dinàmica, sempre m´ha semblat una mica perversa, perquè accepta la intromissió del poder polític en un àmbit que hauria de ser purament tècnic. Fixem-nos en el nostre propi Ajuntament: Últimament, els carrers d'aquesta ciutat s'arreglen a cop de moció.

Ara bé, existeix una manera alternativa de gaudir d'una ciutat en perfecte estat de revista? La resposta la podríem trobar a un dels postulats bàsics del llibertarisme: L'Estat mínim. Potser no necessitem minimitzar la corporació local, però sí fer-la més petita o, en altres paraules, despolititzar-la en matèria d'urbanisme, especialment pel que fa a obres de baixa entitat (com és condicionar un carrer).

Ajudats del cos de funcionaris, seria més que interessant estudiar un servei executiu local al qual, sense intermediació política, els veïns poguéssim accedir de forma directa a fi de notificar les reformes que haurien de practicar-se a la via pública. Dotat d'autonomia econòmica i jurídica (però sotmesa a un estricte control comptable i ètic), podria funcionar ininterrompudament al servei només del ciutadà i no de l'interès polític i electoral. Se'l podria acompanyar d'una brigada que patrullés i prengués nota de les millores a realitzar.

En definitiva, és imperatiu trobar una solució a la simbiosi artificial polític-veí en aquest àmbit o ens veurem sempre abocats a un principi: "Caminante no hay camino, no es año electoral".