Lladres de pernil dolç
Fa unes setmanes dos homes van robar a un tercer a l’avinguda de Rius i Taulet.
Penso en com s’ho ha de passar una persona per arribar a l’extrem de robar la compra que acaba de fer un altre. De les dues bosses que l’home duia n’hi van prendre una, segons l’article. Entenc que l’objectiu final dels lladres era aconseguir menjar. Han aprofitat la tria d’un altre per poder anar a dormir amb la panxa mig plena. Què s’hi hauran trobat a la bossa? Un paquet de pernil dolç, unes torrades, un tros de formatge i tres llaunes de tonyina? Ves a saber.
Desconec si tenen família, si era la primera vegada que ho feien o si són uns delinqüents habituals. Desconec, com he dit, què els ha mogut a fer-ho. Però deixant de banda aquest cas en concret, el cert és que hi ha gent que passa gana. Sí, a Sant Cugat també. Hi ha gent que ha perdut la feina, la casa i no troben solucions a través de l’Administració. Les entitats no arriben a abastar-ho tot. Gent desesperada que si no se l’ajuda serà impossible reinserir-los a la societat.
Calen polítiques actives per aquest col·lectiu: es necessiten abans que sigui massa tard. Abans que els lladres, protagonistes de la notícia del TOT, deixin de robar la compra d’aquells que surten del supermercat per fer-ne una de més grossa, que no s’arregla pas tornant a comprar el paquet de pernil dolç, les torrades, el tros de formatge i les tres llaunes de tonyina que, per cert, estaven d’oferta.
Segueix a Maria Xinó al Twitter.