Llibertat, igualtat i fraternitat a la República Catalana

Ara fa vuitanta-cinc anys, el 14 d'abril de 1931, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana. Aquesta constitució d'un nou estat en forma de república és digna de ser recordada avui per tots aquells que ens definim com a republicans, ja que té més sentit que mai enmig del context polític en què ens trobem: per una banda, en el procés constituent d'un nou estat català i per altra en una gran crisi de valors en la qual està immersa tota Europa.

Quan parlem de república volem anar més enllà de la simple designació d'una forma organitzativa d'estat contraposada a la monarquia. Ens referim sens dubte a la voluntat de governar la "cosa pública", és a dir, allò que afecta i pertany a tota la ciutadania sense importar ni la classe social, ni el gènere, ni l'origen. La República hauria d'anar indestriablement unida a la voluntat per part dels poders públics d'oferir a la ciutadania eines per a participar directament en la presa de decisions, ja que qui mana i té el poder és el poble. És per això que parlem d'apoderament perquè volem que tothom s'impliqui en allò que l'afecta directament.

Però la trista realitat és que cada dia ens apartem més dels valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat i en canvi el poder dels mercats, la corrupció, l'abús del poder i la discriminació per raó d'origen, religió, orientació sexual i gènere són el pa de cada dia al cor d'Europa. Avui commemorem un aniversari enmig de la vergonya, la injustícia i la desesperació de veure com milers de persones moren ofegades, viuen esclavitzades i són objecte d'acords polítics ignominiosos entre estats, com si es tractés d'una mercaderia. I mentre això passa, aquests mateixos estats protegeixen a les elits que roben i defrauden diners públics a costa del benestar dels seus conciutadans i conciutadanes.

Aquella república no va reeixir. Potser perquè esperava que els seus germans, la resta de pobles ibèrics, l'acompanyessin en el seu esperançador viatge, cosa que finalment no succeí. Vuitanta-cinc anys després, els catalans i les catalanes del segle XXI finalment ho hem entès i hem decidit posar el futur del nostre poble exclusivament a les nostres mans i per això hem iniciat democràticament el compte enrere cap a la definitiva República Catalana.

Però també hem d'entendre que mai aconseguirem l'anhelada llibertat si no va acompanyada de la igualtat i la fraternitat republicanes, o sigui de justícia social, d'oportunitats per a tothom i de respecte a la resta de pobles del món.