Locals amb història
La crisi, la manca de relleu i la nova llei d'arrendaments urbans està canviant part de la fesomia del nostre comerç, exemples d'espais singulars amb qui hem conviscut gairebé "tota la vida"
Fa poques setmanes que ha tancat la primera pizzeria de la ciutat: fa prop de quaranta anys que es va instal·lar al carrer de Sant Bonaventura, parlo del Viapre, un espai entranyable que es va instal·lar quan el carrer era de terra i que va esdevenir un referent, on molts clients d'arreu del Vallès hi venien a menjar bona pizza i pasta italiana. Recordo les cues que es feien a la porta per esperar taula. La fórmula no va variar gaire al llarg dels anys, una carta amb pocs canvis, els mateixos vins, unes magnífiques postres i una decoració íntima amb les parets de maó dels vells baixos de Cal Ventura. La seva propietària s'ha cansat de tants anys d'enfornar pizzes i ha decidit canviar el forn per una vida merescudament més tranquil·la.
Per altra banda, a pocs metres, un altre local referent ha de canviar d'ubicació per la nova llei d'arrendaments, és Els Italians, un bar de sempre que ha de buscar nova ubicació després de més de trenta anys formant part del paisatge. Potser al seu lloc posaran una nova fleca, el negoci per excel·lència de la ciutat.
Uns se'n van o canvien de lloc i també uns altres es renoven i agafen nova embranzida amb noves generacions al capdavant és el cas d'El Mesón, cinquanta anys i amb renovada il·lusió ha inaugurat la seva ampliació a la plaça d'Octavià. Fa cinquanta anys que uns joves amb empenta, la Carmen i el seu marit en Joan, van obrir un establiment que va esdevenir emblemàtic en un Sant Cugat petit i tancat. Molta gent venia a la ciutat i només coneixia el Monestir i el popular bar restaurant. El Mesón va obrir el poble a la modernitat sent un espai lliure, on es van covar totes les reivindicacions i inquietuds socials i culturals dels seixanta i setanta. El Mesón va acollir la intel·lectualitat en unes tertúlies que van fer història. Era habitual trobar-hi en Ferrater, en Barnils i molts dels professors i alumnes dels inicis de l'Autònoma que va néixer a la Casa de Cultura abans d'anar a Bellaterra.
Qui també ha celebrat el cinquantenari ha estat un altre establiment emblemàtic, en aquest cas a la Floresta, també amb un nom ben pintoresc, Rancho el Paso. Va néixer de cap de setmana amb plats senzills i ben cuinats i ha anat sofisticant una carta que res té a envejar a restaurants de la gran ciutat amb molta anomenada. Avui els fills dels fundadors han donat una nova vida a l'establiment.
És que per a molts negocis, la vida continua i, a banda d'establiments de restauració com els que he esmentat o el bar Catalunya a la plaça de Lluís Millet, on sembla que la història s'hagi aturat, o el Caballu Petit a Rius i Taulet; tenim per sort altres exemples com les xarcuteries Gríful o Grau; les carnisseries Tubau, Sagarra o Alfons... I parades al mercat, pastisseries com La Lionesa o la Sàbat; o de roba com La Fabriqueta o la Campmany i cellers com Cal Caballu o el de Santa Maria; cistelleria com la de Cal Bolet, fruiteries, farmàcies, d'esports, forns, sabateries, ferreteries, barbers i perruqueries, estancs com el Sagalés o el de Cal Crispín i altres tipus de botigues. No hi són tots els que voldríem que seguissin aixecant la persiana, però tenim bons exemples d'establiments singulars, únics i que mantenen l'experiència de molts anys amb renovades il·lusions i ganes de seguir donant vida i de mantenir un paisatge comercial que no sigui clònic amb altres centres de ciutats d'arreu.
Segueix @R_Grau a Twitter.