M’agrada anar en bici per Sant Cugat

Sant Cugat ofereix un espai fantàstic per fer-ho, una bona estructura de carrils bici, uns boscos i camins meravellosos, un relleu agradable i una climatologia en general molt bona per la pràctica del ciclisme.

Però ara, després de tota la controvèrsia creada darrerament, especialment després d’un incident desafortunat que ha estat en boca de tothom, sembla com si els ciclistes hem caigut en desgràcia, siguem un perill i que ens n'hàgim d’amagar. I jo voldria reivindicar a tots aquests centenars de ciclistes que cada cap de setmana agafen la seva bici i, emparats pel casc, ulleres i altres additaments, s’endinsen pels carrers, boscos i carreteres de Sant Cugat i del seu entorn.

Es demana que cal regular els drets i deures dels ciclistes, a les ciutats, als espais naturals i a les carreteres, ja que, segons es diu, no pot continuar funcionant la llei del més fort vers els vianants. D’acord. Cert que hi ha ciclistes irresponsables, de la mateixa manera com hi ha conductors i vianants irresponsables. El ciclista és totalment vulnerable al cotxe, de la mateixa manera com el vianant pot ser vulnerable a la bicicleta.

El que no em sembla bé és estigmatitzar ni culpabilitzar de tot i de forma gairebé exclusiva al ciclista enfront del vianant, perquè des de l’ull del ciclista és impressionant veure com alguns vianants van pel carrer. Creuant i caminant pels carrils bici sense mirar, manipulant els mòbils, parlant per telèfon o escoltant els auriculars, que no s’adonen dels timbres, sorolls i crits que puguis fer per avisar-los de la teva presència.

Al final, em sembla que tot es redueix a dues paraules: convivència i educació. Conductors, ciclistes i vianants hem d’aprendre a saber conviure i a respectar-nos, tot compartint un mateix espai sense exclusions. I tot això amb una bona senyalització d’aquests espais, identificant clarament el que correspon a cadascú i evitant situacions conflictives o que puguin generar ambigüitats.

I ja que surt el tema, voldria aprofitar l’ocasió per demanar una actuació ràpida per solucionar el que els de l’Assemblea de la Bici Sant Cugat en diuen “Bicinyaps”, especialment el que ens martiritza cada cop que des de Mira-sol anem cap a Sant Cugat: la reducció d’espai al final de l’Avinguda Can Ganxet, just abans de passar per sota del pont de la via del tren de Terrassa. És un bon nyap!

I dic “ràpida” perquè l’horitzó de 12 anys que planteja el Pla de Mobilitat Urbana aprovat el 2014 se’m fa una mica llunyà...