Els meus jesuïtes
'Fa uns dies ens ha deixat un altre jesuïta: Lluís Victori. Un altre home savi. Ha compaginat perfectament la fe i la vocació científica'
En les darreres dècades he tingut contacte amb alguns jesuïtes. Això ha estat possible, sobretot, pel fet de formar part del patronat de la fundació Universitat Internacional de la Pau, la qual cosa m'ha permès conèixer uns quants rectors del Centre Borja. De qui tinc un major record és d'Antoni Blanch.
Un home savi i, a la vegada, d'una humilitat excepcional. Vam compartir taula en les reunions del consell editorial del Diari de Sant Cugat. Recordo que, en una de les moltes converses que vam tenir, li vaig preguntar què era això del Cel. Em va contestar sense dubtar un segon que era la seva utopia. Una resposta contundent i inequívoca. Li vaig dir, com ja sabia, que no soc creient, però que si la seva utopia era certa i, per pura casualitat, ja que qui l'ha de fer possible a voltes pot tenir alguna badada, la podíem compartir, estaria molt content que fos així.
Fa uns dies ens ha deixat un altre jesuïta: Lluís Victori. Un altre home savi. Ha compaginat perfectament la fe i la vocació científica. No l'he tractat gaire, però tinc algunes referències que me'l fan entranyable. Durant els darrers mesos de vida del meu pare anava sovint a casa seva per xerrar, no em costa gaire imaginar-me les converses; no tinc cap dubte que s'ho passaven d'allò més bé. A més, va oficiar el seu funeral. D'altra banda, ha estat l'avi espiritual d'un jove i bon amic meu. Des d'aquí li dic el mateix que vaig dir a Antoni Blanch. Dono per suposat que ells ja estan compartint la seva utopia.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.