Mira-solencs, els altres

He emprat aquest títol en record del gran llibre, Els altres catalans, escrit per Francisco Candel en l'any 1964, que condensava els grans problemes dels nouvinguts a Barcelona. Mostrava, clara, cruament sense odi, el difícil que era pels nous incorporar-se a una societat estructurada d'acord a uns determinats principis, plantejava la conscienciació respecte que, el que era, no tenia per què ésser just i, per tant, podia ser canviat, també, que tothom era igual i per tant mereixedor d'una total igualtat d'oportunitats i responsabilitats.

He capgirat el títol i he situat la història que explicaré, en un barri de Sant Cugat, a Mira-sol. He invertit els termes, perquè vull parlar dels que ja hi eren fa molts i molts anys, fins i tot potser abans de les primeres cases i que ara, per diferents motius, són rebutjats o com a mínim arraconats pels nouvinguts.

Mira-sol, molt a prop de l'escola Catalunya, compta amb una colònia del gripau paridor, a prop de la qual es poden veure martinets blancs, conills i a les nits senglars. A més, tot el barri és sobrevolat per abellerols, ballesters, bernats pescaires, xoriguers, mussols, ànecs reals, ànec mandarí, orenetes, falciots... i molts moixons.

Aquest són els habitants de sempre, els de tota la vida com se sol dir. Són els que es van adaptar als nostres sòls, torrenteres, freds i calorades i, fins i tot, a nosaltres.

Ara però molesten, les rieres tenen massa vegetació i aquestes amb els tolls d'aigua fan que proliferin els mosquits, el cant repetitiu i monòton dels gripaus pot arribar a ser considerat soroll i així un llarg etcètera.

Que tots aquests mira-solencs encara hi siguin és una mostra que malgrat tot, no estem tan malament, ni ambientalment, ni educativament. Cal però no caure ni el cofoisme, ni en el camacu, per ser perseverants, per mantenir-los, perquè puguem amb ells seguir essent de Mira-sol.

Ells a part de vida, paisatge, sensacions... són uns indicadors reals de biodiversitat, que ens ajudaran a saber com estem, són uns indicadors de la qualitat del nostre hàbitat i per tant, a part de tots els tangibles i intangibles abans esmentats, ens ajuden en aquesta faceta.

Veient-los o no, podrem saber quina evolució està tenint el canvi climàtic (increment de temperatura, irregularitat meteorològica...) i el canvi global (més densitat de població, espècies exòtiques o foranies...) en el lloc on vivim. Hem de preservar-los, com ells van fer molt abans que altres ens autoanomenéssim mira-solencs, sense considerar que ells estaven i eren molt abans. Ells es van adaptar i segueixen fent-ho.

El respecte a la natura, no té res de bucòlic, de romàntic... és simplement assumir-nos com un més i a més, molt perillós. Segur que des de la igualtat i el respecte, viurem tots i a més millor.

A més, si sabem integrar-nos, segur que sabrem com i per què integrar... El món és tot, és de tots, dels d'abans, dels d'ara i dels que vindran, des d'on sigui.