Misterioses vibracions al Monestir de Sant Cugat

Això també passa amb el Monestir de Sant Cugat, que s’ha vist de tots colors. Una revista de fa uns anys publicava l’experiència i la visió que en tenia l’articulista. Per començar, ja hi descobreix indicis misteriosos en la portalada, però és a l’interior on l’impressiona la llum que es filtra pels vidres ‘mágicos’ de la rosassa i diu: “los ocultistas daríamos lo que no se puede dar por un fragmento y nos sentimos transportados a esferas superiores”, ja que, segons ell, la rosassa va ser construïda per “cabalistas, astrólogos y alquimistas, hijos predilectos de la diosa Isis, la virgen negra”.

I segueix: “Ya no cabía duda que habíamos tropezado con uno de estos lugares en que la religión, la magia, la alquimia se dan la mano entre ellas”. Potser els constructors del temple tenien unes altres motivacions, combinades la sacralització del moment, la potència de la comunitat i la religiosa i política amb un gran domini econòmic i social en una obra de tanta envergadura.

On aquell visitant arriba a un màxim estat d’exaltació és davant d’un capitell del claustre que el transporta al món paranormal: “El punto donde tenian lugar ciertos rituales o ceremonias de tipo místico religioso” perquè ho descobreix “en que los arcanos fueron trasladados a la piedra para su seguridad”. I té la impressió de “recibir alguna sensación extraña perteneciente a su ignorado mundo asentado en los dominios de la cuarta dimensión”.

Hi ha algunes coincidències amb l’alemany Schneider que, d’acord amb un codi i unes claus simbòliques que va descobrir a l’Índia, diu que el claustre de Sant Cugat és musical. També hi aplica la lletra de l’himne, però no en facilita la traducció en notes i, fins ara, ha resultat de difícil interpretació. Un missatge i un misteri més implícit en les pedres al qual s’hi haurien d’afegir els significats reals, com l’orientació ancestral en l’espai, els missatges correctes dels capitells i de tota l’arquitectura en conjunt.