Moralment submisos
La moció en qüestió, presentada per la CUP amb el suport de les forces independentistes sense representació al ple (ERC, Reagrupament i SI) va ser tombada pels vots negatius del PP i el PSC i gràcies a l’abstenció dels regidors de CiU i ICV. Així doncs, Sant Cugat no formarà part, de moment, del centenar i escaig de municipis que han rebutjat la Carta Magna.
La postura del Partit Popular no sorprèn. A ningú se li escapa que els Populars se senten còmodament representats pel text constitucional. Ara bé, crec que la resta de formacions del ple (incloent-hi el PSC) tenen, com a mínim, un motiu per sentir-se’n exclosos. Dic això perquè va ser justament el Tribunal Constitucional, intèrpret Suprem de la Constitució, l’òrgan encarregat de rebutjar l’Estatut que tots aquests partits van consensuar i que els catalans van aprovar en referèndum.
No pretenc defensar l’Estatut en aquest article. De fet, si hagués tingut edat per votar-lo ho hauria fet negativament. El que vinc a dir és que, sobiranistes o no, els partits catalans no haurien de sentir-se còmodes amb un text que entra en completa contradicció amb la voluntat del poble al qual representen. Així doncs, al meu entendre, rebutjar o abstenir-se a la moció de la CUP suposa en certa manera renunciar a la seva funció de representants i sotmetre’s a un text que, a part de ser poc democràticno, més un 30% dels catalans vius actualment van tenir oportunitat de votar-lo.
Permeteu-me, finalment, que posi punt i final al text declarant aquestes línies moralment excloses a la Constitució Espanyola. Només faltaria.