Music'Al Cor, els joves d'Harmonia

Vaig anar a la Casa de Cultura a escoltar un emotiu recital dels joves d’Harmonia Music'Al COR. L’organitzava Càritas dins la campanya “Un nen, una joguina”. Hauria de parlar de dos aspectes referent al concert: l’artístic i el social.

Es va realitzar en l’auditori de la primera planta, una sala que conec prou bé. En ella he fet classe, he rebut classes també, he presentat tertulians i, fins i tot, he explicat contes. I us puc ben dir que és una aula amb una sonorització deficient. Bé sigui per l’estructura, bé pels materials emprats en la seva construcció: les veus hi ressonen molt.

Sorprenentment, les cançons d’aquest cor juvenil i el piano se sentien perfectament. Haurem descobert la utilitat definitiva per aquest recinte? És el que tenen els auditoris de petit format, que crea un intimisme, una connexió entre cantaires, veus, música i públic.

Music'Al Cor va cantar peces que ja coneixia i d’altres que no els havia sentit, entre elles, nadales no convencionals. Ha estat la vegada que més m’ha agradat aquest grup. Les seves veus s’escampaven per la sala i embolcallaven el públic, de vegades amb ritme, altres cops amb sons dolços. Decididament, han madurat. Es notava en l’expressió del director, l’Albert Santiago. Caldrà seguir-los la pista i no perdre’s les seves actuacions posteriors: tenen una evolució ascendent.

Cal parlar-ne de l’aspecte social. Deia al començament que l’organitzava Càritas; però qui realment remenaven les cireres i dedicaven les energies, eren els Joves de la Parròquia. Els seus riures, la seva jovialitat i il·lusió per la feina ja es notava a l’entrada, tot demanant la joguina o la col·laboració. Una jovialitat que contagiava els grans que érem presents. Si es torna a repetir, valdria la pena fer més ressò d’aquest concert.

I és que, de vegades, els grans, tenim moltes coses a aprendre dels joves...