Músics de carrer

L’altre dia llegia que Sant Cugat posava en marxa el projecte “Músics de Carrer”, que oferirà deu espais per a la música en directe del 17 d’abril al 30 de setembre d’aquest any. “Que bé!”, pensava. M’agrada que la cultura surti dels espais convencionals, dels escenaris, dels museus, dels locals i d’altres recintes habilitats, i que s’integri a la ciutat per donar-li vida.

Que a Sant Cugat hi ha molt talent no té res de nou, que hi ha un munt d’artistes de totes les edats, tampoc. Però no els coneixem prou, i aquest projecte és una oportunitat per fer-ho.  

Potser alguns penseu que la música al carrer ja ha existit sempre, des del violinista que toca al carrer Rusiñol per guanyar-se uns calerons fins a les corals de les escoles de música que omplen el centre quan s’acosta Nadal. També és cert que el fet que es reguli, es limiti i se seleccionin els artistes prèviament fa perdre una mica la màgia aquesta especial que té l’art del carrer, tan espontani i tan imprevist. 

Però en el fons això no deixa de ser una iniciativa per ordenar una mica tota aquesta activitat musical de la ciutat i trencar amb els convencionalismes de “la música a l’auditori” o “la música als locals”. La cultura és per a tothom, i si abans no estava permès actuar al carrer, aquesta iniciativa és un bon punt de partida. D’aquesta manera, els artistes també tenen l’oportunitat de promocionar la seva feina. Si ho mirem bé, és quelcom recíproc: ells hi guanyen perquè fan el que els agrada i es donen a conèixer i nosaltres hi guanyem perquè ens regalen un trosset d’allò que fan.