Ni per activa, ni per passiva
Aquesta crisi econòmica m’està afectant i se m’està convertint en una crisi moral
Per altra banda, si bé és tradicional, segons diuen, que els irlandesos fora de la seva pàtria es pregunten com i quant d’irlandesos se senten, m’agradaria saber com de catalans se senten i els sentim alguns mitjans de comunicació nostrats, si exceptuem en moments de marató econòmica. Tot plegat agafa un regust franquista, francament. Per un costat, per tal d’oblidar la hipoteca, l’atur, etc., futbol i més futbol. Per posar remei als destrets econòmics, caritat dinovena en comptes de prestacions socials. Algú ho entén tot plegat?
Mentrestant, imagino que les criatures escolaritzades aprenen a conjugar un únic verb: retallar. Pel que fa als números, es deuen exercitar en els milions, això sí, estatals. I quan els fan la rutinària pregunta, “nen—o nena—què vols ser de gran?”, segurament respondran gendre o polític corrupte. En aquest apartat no ens salvem ni les femelles (planeja el fantasma de la directora de la CAM).
A fi de comptes, algunes persones ens sentim descol·locades, perquè no entenem la situació actual ni per activa ni per passiva.