Nits d'estiu amb ales

I així vull començar avui aquest curt article, amb l'esperança que les parelles sobrevisquin a l'estiu i converteixin les nits del calorós estiu en eternes nits d'amor per junts enfrontar el dur hivern.

I és que tot comença amb una mirada i amb un petó, és en aquell moment quan desitgem compartir eternament la nostra vida per sempre amb l'altre, al qual a penes coneixem, però és tal la passió que sentim que no ens importa i comencem a construir un futur junts, de la mà, imaginant una vida perfectament imperfecta.

Passen els dies, els mesos i potser els anys i un estiu ens asseiem un davant de l'altre i ens adonem que alguna cosa s'ha acabat, que ja no existeix aquell projecte que un dia vàrem somiar junts i una por ens envaeix, la calor es converteix en fredor i sabem que mai ens tornarem a mirar igual.

Malgrat això intentem trobar-nos i rescatar del buit i llarg hivern allò que perdem, però tots dos sabem que el que se'n va anar no tornarà mai més, però en el silenci ens acariciem demanant-nos perdó sense parlar, sense tocar-nos i amb dolçor mirem els nostres fills, sabent que ells són els que més perdran en aquesta nova aventura.

Ens fiquem al llit callats, intentem buscar la mà l'un de l'altre, però en fregar els llençols buscant-nos, ja no hi ha res, ja no hi ha ningú.

I tornem a casa després de l'estiu sols sabent que el dur hivern aquest nou any serà encara més fred, mirem al nostre voltant buscant resposta i no la trobem, el vertigen s'apodera de nosaltres i intentem buscar aquella mirada que un dia ens va fer els més forts i... ja no hi és.

I et preguntes si ell o ella és aquell/a que tu vas imaginar i t'adones que pot ser no o pot ser el fred dels llargs dies de l'hivern us van allunyar.

¿Qui sap?

Llavors tanco els ulls ben fort i dibuixo unes ales, unes noves ales per tornar a volar en solitud.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.