No ho tolero

Cada vegada que ha passat m'he quedat esgarrifada. Cada vegada que ha passat penso què passaria si m'hagués passat a mi, com ho viuria la gent del meu entorn. Cada vegada que ha passat reflexiono com en quedaria jo si encara estigués viva. Cada vegada que ha passat em quedo glaçada... No puc entendre que algú arribi a forçar i violar una noia, una dona...

Les darreres setmanes hem sentit diferents notícies que destacaven fets esgarrifosos: violació a una dona en coma, un assassinat, un altre assassinat més macabre, una altra violació, un assetjament... i un cas a Sant Cugat!

La proximitat encara fa patir més. A vegades he intentat autocovèncer-me que a Sant Cugat no implicaria eliminar del cap la por que he passat en moltes ocasions tornant a casa patint per si un em perseguia, em deia alguna cosa, s'acostava més o menys, però m'he enganyat! Ha arribat el dia que un cas s'ha fet públic a Sant Cugat. Ho tenim aquí al costat, que no vol dir que temps enrere no s'hagués agredit mai a cap dona!

Com diuen les noies de Roba Estesa: «Recorda germana (...) si ens toquen a una, ens toquen a totes!» i també diuen «ets llavor, que creix, s'aixeca i crida!» No ens quedem indiferents! No ho podem tolerar, de cap manera! Convido al sector femení a empoderar-se i denunciar totes les actituds masclistes que patim dia rere dia, però també demano i encoratjo el sector masculí a construir una ciutat, un país, més just, més equitatiu, amb una millor convivència i sense discriminacions ni abusos masculins. Junts unim forces i som més potents. No podem ser tolerants amb aquestes actituds.