Josep M. Vallès, director editorial del TOT Sant Cugat.

Opinió

No llencem més menjar!

A Sant Cugat tenim més de 80 restaurants. M'agradaria saber quant menjar llencen diàriament. El mateix preguntaria als diferents supermercats i establiments d'alimentació que també llencen productes perquè arriba la data de caducitat dels aliments que tenen a la venda.
I, sobretot, seria interessant saber quanta gent podria menjar a la nostra ciutat gràcies a tots aquests àpats que no aprofita ningú.

Crec que tots som conscients que a Sant Cugat hi ha pobresa i que augmenta cada any. Càritas Sant Cugat constata setmana rere setmana, mes a mes i any a any la fam que passen alguns veïns nostres. Càritas també pateix el fet que cada any tenen menys ajudes i, per tant, menys aliments per oferir.
No podríem fer alguna mena de col·laboració entre els restaurants, supermercats, Càritas Sant Cugat i/o Ajuntament?

Tinc un amic que fa mesos que té un projecte solidari en aquest sentit per desenvolupar a Sant Cugat i que uniria esport, restaurants i necessitats; un projecte inspirat en una experiència existent a Londres on els voluntaris ajuden la gent gran. No seré jo qui faci pública aquesta idea ni qui me la faci meva, res més lluny. Però sí que l'animo des d'aquesta columna a plantejar-la i desenvolupar-la. No oblidem que els santcugatencs sempre responen davant els actes solidaris. De fet, negocis de restauració i alimentació de banda, crec que els particulars també podríem formar part d'un possible projecte perquè tots, a casa, també llencem més o menys menjar.

En qualsevol cas, poso aquesta reflexió damunt la taula: podem aprofitar el menjar que ningú no compra o consumeix? Alguna combinació hem de trobar en aquest sentit. És veritat que Sant Cugat sempre ha estat capdavanter en diferents iniciatives. Ser model d'un projecte per reduir la fam seria un molt bon exemple per a altres poblacions.

És sobrer dir que la revista TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat donaran suport a una iniciativa que treballi solidariament per a aquesta finalitat i que estic segur que acabarà sorgint.

Avui més que mai calen solucions imaginatives. Pensem-hi i proposem idees. Una pila de famílies ens ho agrairan.
De moment, vagi per endavant la meva gratitud a tots aquells que dediqueu part del vostre temps a pensar en els altres. Gràcies!

Segueix @josepmvalles a Twitter i al facebook.