Opinió

No volem santcugatencs i santcugatenques de segona

Visquem al centre, a qualsevol dels seus districtes o bé a Valldoreix, volem que se’ns tracti a tots per igual

A poc més d’un any d’haver encetat el mandat 2015-2019 a Sant Cugat, les polítiques de participació ciutadana s’han dut a la pràctica com mai, fruit de la pèrdua de la majoria absoluta del govern de CIU i també perquè els temps estan canviant i la ciutadania vol decidir.

Des d’ERC-MES sempre hem defensat que participar en la presa de decisions sobre com ha de ser la teva ciutat vol dir que cal preguntar a la gent què vol, com ho vol i sobretot que cal rendir comptes del que finalment s’ha fet. Allò de tractar la gent com un simple espectador al qual solament se l’informa del que ha decidit un govern o un Ple municipal ja ha passat a millor vida. Ara els veïns i les veïnes s’han apoderat i volen decidir des del principi i fins al final.

Aquests darrers dies del curs polític, abans d’iniciar les vacances d’estiu, hem estat testimonis de com la ciutadania té ganes de participar en tots aquells àmbits on és possible fer-ho, al Ple, als Consells de Barri i als pressupostos participatius. Un exemple el vam viure en el darrer Consell de Barri de Mira-sol que va continuar fins al Ple del mes de juliol, on els veïns i veïnes d’aquest districte, el més gran de Sant Cugat, hi van participar com mai, reivindicant solucions a diverses problemàtiques o mancances que venen reclamant històricament, com ara la piscina, les rieres, els sorolls de l’autopista o la torre elèctrica de Mas Gener.

Els santcugatencs i santcugatenques, visquem al centre, a qualsevol dels seus districtes o bé a Valldoreix, volem que se’ns tracti a tots per igual i precisament és per això els veïns de Mira-sol estan enfadats. Per una banda, la piscina és una promesa de l’actual govern des de fa vint anys i encara brilla per la seva absència. Les rieres estan brutes i generen problemes de seguretat i salubritat i sempre se’n deriven les responsabilitats a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Per si no hi hagués prou, l’aïllament acústic de l’autopista és clarament insuficient malgrat superar de lluny els índexs permesos i el soterrament de les línies elèctriques va arribar just fins a Mas Gener, la gota que ha fet vessar el got.

Sant Cugat potser és conegut per ser un dels municipis amb la renda per càpita més alta, amb el preu de l’habitatge més car o per ser una smart city, però els santcugatencs i les santcugatenques volem que la nostra ciutat sigui de tots i que no hi hagi ciutadans de primera i de segona. És per això que volem sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat.