Novetat nadalenca

Ja ha passat gairebé un mes. Sí, és cert. Però encara ho recordo molt agradablement. Quina sorpresa em vaig endur quan tot passejant pel centre de Sant Cugat vaig acostar-me a la plaça d’Octavià, la que tothom coneix com la plaça del Monestir, i entremig de la gent, les botigues, els arbres guarnits de Nadal i les llums per tot arreu vaig veure que hi havia una novetat: un petit mercat específic de Nadal, amb casetes de fusta, a l’estil centre europeu. Una novetat que, segons el meu punt de vista, ha ofert un to específic i diferent de les celebracions de desembre a la nostra ciutat.

Des de fa uns anys acostumo a fer un petit viatge a finals de novembre o primers de desembre. És per veure i conèixer mercats nadalencs del continent europeu. Ho trobava a faltar al nostre país. Perquè és cert que hi ha fires, com la de Santa Llúcia a Barcelona; o la de l’avet a Espinelves, però les centreeuropees i les nòrdiques… Són diferents. Són semblants a la de Sant Cugat. (salvant les distàncies, és clar)

Aquestes fires són puntuals i especifiques. Només s’hi venen articles i regals relacionats amb les festes d’advent. Per entendre'ns, no es despatxen perfums, o roba, o articles de regal per l’arbre, o els Reis. Només figuretes, boles, llums, pares Noel… i la gran aposta tradicional: les parades de menjar i de vi calent, que ajuda a combatre el fred.

Aquests mercats constitueixen, per unes setmanes, el lloc de trobada i de vida social ciutadana. Sobretot quan es fa fosc (a Alemanya o als països escandinaus això passa molt aviat) i han acabat les classes els col·legis, i tanquen les oficines. Tothom hi fa via. Les persones es troben, parlen, riuen… Tot forma part d’un ritual que crea un caliu molt singular a les ciutats i un ambient francament bonic.

Els millors mercats nadalencs, sense dubte, són els alemanys i els austríacs. En aquests països el Nadal se celebra de forma molt especial. Viena té diversos punts d’ubicació arreu la ciutat, com Berlín o altres indrets. Ciutats com Munic o Frankfurt ho concentren bàsicament en una sola àrea, llarga, que admet una gran quantitat de visitants. Això passa també a altres indrets propers, com per exemple Brussel·les, a partir de la famosa Grand Place. I a Copenhaguen cal anar a l’interior del parc d’atraccions més antic d’Europa, el Tívoli, que l’obren a l’hivern només per aquesta ocasió. Això si, cal fer-ho ben abrigats perquè el desembre a Dinamarca… Poca broma.

Ah! M’oblidava del que vaig descobrir primer i que encara ocupa el primer lloc de la meva llista particular: Estrasburg. La capital alsaciana, mig francesa i mig alemanya. Tot el centre (La Petite France) convertida en un mercat, combinat amb els carrerons estrets i plens d’història, els canals del riu Rin, els ponts... I ben a prop una altra joia, la població de Colmar.

Doncs el més semblant a aquests mercats que tant m’agraden l’he vist a Sant Cugat fa unes setmanes. Bé, he vist el començament, el projecte, la primera idea. Perquè els inicis sempre són complicats i modestos. Les paradetes, de fusta, totes iguals, eren poques i la gent que les visitava tampoc aprofitava, com a centre Europa, per aturar-se, quedar i fer petar la xerrada. Per això falta encara una mica. Tradició i costum.

Considero que l’element diferenciador més gran d’aquest interessant projecte amb els consolidats mercats continentals, rau en l’absència de punts on es pugui beure alguna coseta i menjar quelcom més que galetes d’advent o els formatges i embotits d’una de les parades.

El famós vi calent (amb la versió infantil, sense alcohol) que ajuda a afrontar temperatures molt baixes a molts indrets europeus, no estava present a la plaça del Monestir, com tampoc es podia fer un mos. És clar que el termòmetre santcugatenc –sobre tot aquest hivern- no marca temperatures extremes. I, a més, deu ser complicat d’instal·lar algun punt de menjar o beure amb la gran quantitat d’oferta gastronòmica de tota mena que es pot trobar a la plaça d’Octavià i carrers pròxims.

Però potser s’hauria de provar.