Les òlibes
'Les òlibes són ocells nocturns i antigament era un animal amb molt mala reputació, se la relacionava amb les bruixes'
Sant Cugat ha canviat molt d'ençà que nosaltres hi vàrem venir a viure. La tranquil·litat d'abans no és la que tenim ara, però tot i la quantitat de gent que s'hi està en cases noves, puc dir que no ha perdut part de la seva vida salvatge. Mireu, al jardí de casa algunes nits ens visita una òliba i ofereix un concert. Cap als vols de l'una de la matinada es posa damunt del fanal de la porta de la tanca i comença a cantar.
El primer dia que la vaig descobrir, des del llit estant, em va fer il·lusió pensar que encara en quedaven. La meva gateta Nina no la perd de vista, està molt encuriosida. La segona nit de la serenata em vaig fixar en la seva cara, és rodona com un petit mussol, però s'assembla a una antena parabòlica i té un nas molt especial. En nits diverses he aguantat el seu cant, que amb la finestra oberta per la calor s'escolta net i clar, és repetitiu i esgotador; fins he arribat a pensar en comprar-me una escopeta de balins per espantar-la.
Les òlibes són ocells nocturns i antigament era un animal amb molt mala reputació, se la relacionava amb les bruixes. Es deia que qui veiés una òliba es moriria cap de pocs dies, així que les mataven i les clavaven amb les ales obertes damunt de les portes de les cases per espantar els mals esperits.
Després de llegir aquest text a la Viquipèdia he considerat que l'escopeta de balins no era una bona pensada; de fet som nosaltres els que hem envaït el seu espai i han estat elles que s'han hagut d'adaptar per seguir amb la seva vida.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.