Fa uns dies que sovint sento gent de diferents edats parlar dels preus dels pisos i de les situacions en què es troben diferents ciutadans per aquest motiu.
Em dol i m'entristeix que persones que han viscut a Sant Cugat hagin de marxar perquè estem permetent aquesta pujada desmesurada dels preus, sense límit, amb la finalitat de dessagnar uns per enriquir els altres. Sovint em pregunto: «on anirem a viure?»
Malgrat tot això, entenc que dir «prou» i marxar a un altre municipi és un gest de protesta.
No entenc com l'Ajuntament no decideix posar un límit, més que res per decència i respecte als ciutadans. Tinc clar que qui governa a Sant Cugat vol un municipi amb un estil i una manera de fer... però molts dels que treballem i ens estimem cada racó de Sant Cugat no tenim sous desorbitats i dediquem els nostres diners no només a adquirir un sostre per viure, sinó a altres coses com a ampliar els nostres coneixements amb els estudis, a conèixer les tendències culturals i a submergir-nos en espectacles que ens ofereix, entre altres opcions, el Teatre-Auditori; els dediquem també a cuidar de la nostra salut fent esport, i a vegades hem de pagar un gimnàs; a aprendre, conèixer, desenvolupar la nostra creativitat i a gaudir d'històries diverses, comprant i llegint llibres de tot tipus que ens ofereixen les llibreries de gran qualitat que tenim al municipi...
Crec que si els pisos segueixen pujant de preu sense límit, les nostres vides adquiriran un color gris perquè no tindrem la possibilitat de donar-los color si ens quedem a Sant Cugat.