Paranoia o mà negra?
Quan més m’assabento d’allò que es cou dins el món financer i les regles de joc que se li permeten, més m’escandalitzo
És destructiu perquè s’està carregant un sistema organitzatiu que camina (lentament, però camina) cap a la generaltizació del benestar i el reconeixement de valors que, si més no, tendeixen (lentament, però tendeixen) a reduïr diferencies horrorossament abismals entre grups socials. És a dir, s’està carregant la classe mitja, s’està carregant el petit comerciant, s’està carregant una burgesia lliure que estava començant a gaudir de luxes que abans eren privilegi exclussiu dels rics. Casualitat?
Sembla que anem cap a un panorama on hi haurà: pobres, mileruristes i milionaris. I, no sé, s’em passa pel cap que potser alguns circles veien perillar el seu “ecosistema”. Potser alguns pensaven que tard o d’hora, amb tanta gent ben alimentada, amb estudis, amb temps i amb tant accés a informació, es podria generar una consciència col·lectiva molt convincent que comencés a trobar inmoral i inacceptable “això i allò, i allò altre també”.
Potser es tracta d'una paranoia conspirativa meva, però, no hi crec massa en les coincidències, especialment si porta grans beneficis als que fan les regles del joc. Parlant de paranoies i d'injustícies, tampoc crec que sigui coincidència o aleatòria, la manera que s’ha mantingut a ratlla Catalunya des de Madrid. Potser alguns pensaven que una Catalunya forta i rica no els hi convenia. Al final han abusat tant, que per desgracia seva, s’ha generat una consciència col·lectiva molt convincent que comença a trobar inmoral i inacceptable “això i allò, i allò (monàrquic) altre també”. Afortunadament, ni Rajoy ni l’estat espanyol són dracs tan grans com les financeres. L’escàndol financer global ens l’hem d’empassar amb patates. Però pel que fa a aquest altre escàndol que es cou a Madrid, sí podem alçar la veu tots els dies i contribuir a que aquesta conciència agafi tanta força que no hi hagi volta enrere. És deure de tots.
Els esforços realitzats han de poder transformar-se en resultats visibles o la desmoralització será terrible. Sant Cugat ha estat un exemple en moltes àrees. Altres municipis més petits han liderat iniciatives importants per Catalunya i penso que estaria bé que des de Sant Cugat ens mostréssim més pro-actius davant del modus operandi del govern de Madrid. Mà negra o inèrcia d’interessos, el fet és que ens hi juguem la dignitat i el futur com a poble.
Bones Festes!