Opinió

Participació, controvèrsia i procediments

Una idea magnífica, una iniciativa correcta, una possibilitat real es pot malmetre per un procediment erroni

El dia 1 de juny es va tornar a reunir el Consell de Ciutat, per conèixer els resultats de la primera fase del procés de pressupostos participatius engegat des de l'Ajuntament de la ciutat, amb la constatació positiva que molts ciutadans, 995, havien cregut convenient opinar.

Després, una primera fase de neteja va rebaixar-ho fins a 546 que passarien als tallers de presentació i selecció formats pels mateixos proposants. Les causes de les eliminacions són comprensibles: repetició (hi havia la mateixa dins de l'apartat d'educació que l'havien presentat 110 persones i que va quedar reduïda a 1), estava ja dins dels projectes aprovats per l'ajuntament o no era potestat de l'administració municipal perquè la decisió passava a un rang superior o no ser una inversió.

Aquestes 546 propostes van agrupar-se en tres àmbits. El primer aglutinants aspectes diversos: cultura, educació, medi ambient, benestar i ciutadania, innovació per tractar en un primer taller el dissabte 4 de juny. El segon dedicat a mobilitat que agrupa 209 propostes per tractar al Casal de Mira-sol el dissabte dia 11. El tercer amb espai públic i esports, amb 219 propostes en un tercer taller el dissabte 18 a l'Escola Municipal de Música.

En el Consell de Ciutat ja es va manifestar per alguns dels membres, entre els quals jo, que no era possible plantejar una selecció en condicions amb el temps proposat. Una sessió de 3 hores, 180 minuts, no és suficient per arribar a conclusions encertades i justes. El primer taller, conduït pels membres d'una empresa de dinamització amb experiència en aquesta mena d'accions, va ser perfecte considerant que 50 persones s'havien presentat a explicar les seves propostes, un èxit incontestable a part d'una renúncia perquè el reglament contempla la inversió però no la gestió posterior.

Divisió dels presents en tres grups que ajuntaven propostes similars, presentació individual amb preguntes per aclarir conceptes i discussió personalitzada en petits grups fins a un descans i renovació de la reunió ara amb tots els presents per decidir projectes.

Si fins al moment tot havia anat rodat i molt bé, cal insistir amb això, la segona part no va funcionar igual perquè tothom havia de decidir entre propostes conegudes i debatudes i altres que alguns coneixien i altres no. Resultat: dificultat en fer-ho per tothom, reaccions contràries, allò que en diuen mal rotllo sense necessitat.

Una idea magnífica, una iniciativa correcta, una possibilitat real es pot malmetre per un procediment erroni. Cal donar més temps als que intenten col·laborar per arribar a resultats positius. Finalment de les 118 propostes que havien de quedar en 12 es va arribar a l'acord de 18.

Jo que em defineixo com escèptic optimista, afirmo que és un magnífic resultat, però cal treure'n profit de l'experiència i això em porta a demanar més temps perquè el proper taller és per tractar 208 propostes i ni la millor disposició del món, ni les ganes de fer-ho bé per totes les parts implicades poden canviar un fet irreversible: Només la presentació de 209 propostes a 1 minut per proposta són 209 minuts.

Demano intel·ligència, ponderació i voluntat d'entesa perquè si no es fa així tota la bondat de la iniciativa, tota la positivitat de la resposta superant, en molts, qualsevol de les experiències fetes, per exemple a Manresa o a Vic, pot quedar malmesa. En conseqüència demano més temps pels tallers, el calendari és el que és, però la realitat ha de prevaldre sobre el calendari i la gent que participa ho entendrà.