Què els passa als okupes?

Diumenge, a la nostra bonica i fantàstica ciutat, una colla de joves okupes es van decidir a trencar la pau i entrar a un edifici per, suposadament, entrar-hi a viure i tenir un espai. Així, amb tota la cara, davant l'acceptació i comprensió d'algunes veïnes que passaven i l'enfado i els crits de "poseu-vos a treballar" d'unes altres.

I entre tanta disfressa, rauxa i xerinola, una pregunta ressonava... Què els passa als okupes? Als mal anomenats okupes no els passa res d'estrany. La gent que okupa són famílies que amb els preus de lloguer desorbitats no poden seguint-los pagant perquè el sou de misèria que cobren no arriba per tot. Són famílies monomarentals amb fills a càrrec i un sou, amb sort, més que insuficient. Són àvies que malgrat portar tota la vida treballant, no cobren més pensió que la de viudetat i aquesta no dona per pagar un lloguer a 1.200 €. Són joves que no poden marxar de casa, ni treballant ni sense fer-ho, perquè els especuladors, bancs i voltors que posen preu a la nostra ciutat els expulsen. Són gent, en definitiva, que entre la disjuntiva de quedar-se amb el que és seu, el dret a un habitatge digne, o no quedar-se'l, trien resistir i viure.

Així diumenge va quedar tot molt clar. La policia desnona i agredeix per protegir els interessos d'uns pocs, el d'algun empresari que prefereix tenir l'edifici buit a què visqui gent que no té accés a l'habitatge. I la gent s'organitza per combatre allò que no li agrada, no poder viure dignament a la seva ciutat. Davant això, les feministes ho teníem clar: defensàvem l'okupació. Propietat privada versus dret de la gent a viure. Interessos del mercat versus interessos de les veïnes. I tu, què tries?