Inma Lázaro, empresaria

Opinió

Penso que em faré vegetariana

A Sant Cugat cada vegada hi ha més moviment ecològic i vegetarià, i penso que anem per bon camí. Jo personalment estic plantejant-me molt seriòsament fer-me vegetariana, per diversos motius

El motiu principal és ètic, doncs cada cop em sento menys còmoda pensant que, com que m’agrada la carn, cal aturar la vida d’animalets que encara tenen molt per viure. Si a sobre arribes a veure de quina manera sovint són maltractats i esclavitzats, llavors fa molt de mal a la consciència.

L’objecció principal al vegetarianisme sol ser la de la salut, és a dir, que biològicament necessitem menjar carn. Hi ha molta controvèrsia respecte al fet de si els humans som omnívors o vegetarians per naturalesa. Les dades són interpretades de forma diferent fins i tot dins del sector científic. El que sí és cert és que el cos humà no ve biològicament “equipat” per a caçar o estripar animals sense fer servir estris (com sí és el cas d’altres omnívors com ara els corbs o els porcs).

És per això que hi ha qui pensa que l’omnivorisme és oportunista i cultural, arrel de poder utilizar eines per a caçar, ampliant les possibilitats d’alimentació a tot allò que es presentava accessible. És a dir, que els humans no són omnívors naturals, si no omnívors culturals, i que efectivament han de dependre d’estris i mitjans culturals per a criar, matar, estripar, cuinar, i finalment menjar-se la seva “presa”.

Hi ha tot tipus d’arguments a favor i en contra i no m’estendré més. Resumint: està clar que els humans fa temps que mengem de tot, però no està tan clar que sigui un requeriment natural de la nostra biologia. Només comento el dubte biològic, perquè a ningú li sembla massa bé anar “contra-natura”. Però, i si els que anem contra natura som els que mengem carn? És ben sabut que hi ha una relació directa entre la ingestió de carn i les cardiopaties, l’arteriosclerosi, el càncer colorectal, etc. Per molt greix animal que mengi un gos o un lleó, no desenvoluparan aquestes malal ties, perquè són carnívors i el seu metabolisme està preparat per a procesar la carn adequadament.

Després està el tema ecològic. Fan falta moltes hectàrees per a alimentar ramat. I aquest ramat alimentarà molt poca gent comparat amb la gent que es podria alimentar fent servir les mateixes hectàrees com a horta. Segons s’ensenya a l’UB, parlant de la capacitat d’alimentació de la Terra: “si tots els humans fossin estrictament carnívors seria de dos mil cinc-cents milions de persones (ara en som sis mil milions), mentre que si tots fóssim herbívors podria arribar a fregar els vint mil milions de persones. Com que som omnívors, la capacitat teòrica de
càrrega és situa en un valor intermedi en funció del percentatge de carn que mengem”.

Bé, jo m’alegro que a Sant Cugat proliferi el vegetarianisme i pensó que molt aviat donaré el pas. Si voleu veure un punt de vista diferent i un revulsiu moral, us aconsello buscar a youtube vídeos de Gary Yourofsky, un activista vegà. Aviso que és molt fort i pot ferir sensibilitats. Fer el correcte no sempre coincideix amb fer el que ens ve de gust, i de vegades costa, però a mi s’em fa molt més difícil viure una incoherencia i no tenir la consciència en pau. Ja us diré i ja em direu.