Per feina

Per feina, he pogut parlar amb persones que les han amenaçat amb un desnonament o directament les han fet fora de casa seva perquè no han pogut pagar el lloguer o la hipoteca. Per feina, he conegut famílies senceres que en ple hivern viuen sense calefacció ni estufa i que, d’un dia per l’altre, s’han trobat que no els raja l’aigua, que no poden escalfar un vas de llet o que s’han quedat sense llum.

Per feina. No m’hi he trobat personalment, però podria. I vostè també. Resulta que el Parlament de Catalunya aprova una llei per evitar els desnonaments i els talls de subministraments i “oh, sorpresa!” el Govern espanyol en funcions en recorre una part. Sembla, però, que totes les administracions i les entitats s’han posat les piles per revocar com sigui la suspensió cautelar de la norma.

Per feina, he vist com diversos municipis, entre ells Sant Cugat, han fet pinya contra el PP. I em sembla la mar de bé, però també caldria que s’unissin contra les companyies subministradores i contra les entitats financeres quan miren cap a una altra banda davant dels casos d’emergència social. Quantes multes ha posat l’ajuntament de Sant Cugat per tallar l’aigua, la llum o el gas a una família que no s’ho pot pagar? Diu l’alcaldessa, Mercè Conesa, que cal arribar a acords amb bancs i subministradores, però reconeix que els està costant.

No sé si calen acords quan el que es tracta és de fer complir la llei. Perquè, malgrat el recurs, la norma és vigent en els casos de pobresa energètica. No aprofitem la suspensió cautelar d’alguns articles com a excusa. Cal anar per feina.