Per fi..., ara que no pari i sigui el de tots
Considero que hem d’estar contents, han hagut de passar molts i molts anys perquè comencés el procés per desenvolupar el Pla estratègic de l’esport de Sant Cugat.
Aquest ha començat en una reunió feta el 12 de gener, on l’Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat ho ha anunciat en el Consell Sectorial d'Esports i també ha explicat que s’ha seleccionat una empresa per fer aquest pla estratègic, la qual ha de contextualitzar l’esport municipal en els pròxims anys.
M’he definit sempre i arreu que aquest pla era necessari, per tant, tot el que diré, tracta que aquest sigui una realitat operativa, per la qual una empresa aliena, una consultora pot contribuir en la forma, però no en el fons, ja que aquest és de tots els que fem o no esport, els que estem o no en clubs, els que el considerem una manera d’encarar la vida i els que el consideren una distracció, els que pensem que tot l’esport és per tots i els que pensem que l’esport el poden fer tots... els que el veiem sempre amateur i els que valoren positivament la professionalitat...
Per tot això considero que cal:
1.- Valorar tota l’ informació disponible dels plans esportius municipals i supramunicipals que hi ha actualment en el Consell Català de l’Esport, les diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona... No paga la pena inventar el que ja se sap, es coneix i inclús està contrastat.
2.- Valorar quins seran els esports i clubs que quotidianament o no, faran ús de les instal·lacions. Cal ser imaginatius i observadors, d’altres realitats i països. Així l’esport social i el terapèutic fets amb seguretat junt amb esports emergents, reclamaran igualtat d’oportunitats amb els reglats, federats o no.
3.- Considerar les necessitats de cada esport/club, per cercar les que són compartides (ex., serveis mèdics...), les solucions complementàries (ex., sales de musculació...) i les actuacions sinèrgiques ( ex., fisioterapeutes...). Valorar que aquestes són positivament variables en el temps, ja que s’adaptaran a noves normes de seguretat, tècniques d’entrenament...
4.- Valorar les necessitats dels esportistes, públic en les instal·lacions esportives (aparcaments, autobusos, sanitaris, bar, locals socials, policia...).
5.- Estudiar les potencials projeccions quant a població (s’incrementa?, en quines franges d’edat?...) i canvi climàtic (si s’incrementa la temperatura i l’aridesa, cal refrescar l’ambient i els esportistes...).
6.- Valoració energètica (sistemes de baix consum i cost; reutilització de la calor interna de les edificacions...) i ambiental (aprofitament de pluvials, reutilització d’aigües grises...). Cal fer-ho per imatge, ja que aquesta contribueix a la conscienciació i formació de les persones en front del canvi climàtic, però sobretot cal fer-ho per adaptar-nos a les polítiques ambientals proposades des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic... des del sentit comú.
7.- Cal pensar, decidir i generar unes normes de governança de l’esport municipal, més si quest s’entén com una activitat transversal, que ha d'afectar diferents regidories que es dediquen a l’educació, la salut, el benestar social, els equipaments, el transport... (qui gestiona què i com, la governança és més que un servei de manteniment i de seguretat, ja que parlem de moltes persones i institucions... de moltes necessitats i responsabilitats).
8.- Ser intel·ligentment agosarats en els pensament i propostes. No ens enganyem, donar instal·lacions, educadors, recursos... perquè puguin fer esport el 70% de la població de Sant Cugat (el 30% restant són infants molt petits, gent molt gran i persones que no volen fer esport) no és possible, ni per recursos, ni per personal disponible, ni per instal·lacions i personal disponibles, ni per superfície on fer-les.
Cal fer més coses a part d'instal·lacions, no tot es fa amb diners. Hem de plantejar-nos els horaris, inamovibles des de temps molt pretèrits, sí, els horaris de les escoles, dels treballs... per aprofitar el que es té i/o tindrà al màxim de temps... quelcom tan simple, barat, sostenible com incrementar l’eficiència d’aquest procés, el de poder fer esport tots en el futur.
9.- Comptar amb tothom, sempre amb igualtat... per parlar, valorar i fer.
10.- Sort i èxit, que es fan amb esforç, responsabilitat, col·laboració, generositat, respecte... i moltes ganes.