Per què cal TV3?
Des que Mònica Terribas va assumir la direcció de TVC no s’ha contractat a ningú, s’ha reduït el pressupost tres vegades i els ingressos en publicitat han baixat significativament. Només en els darrers dos anys s’han perdut uns 100 milions d’ingressos. Això no és nou. Un munt d’empreses i administracions estan empetitint-se i TVC no s’ha salvat de la purga. Ens quedarem sense futbol en català? Sense Esport3? Sense Formula 1? Sense sèries nord-americanes? Encara no se sap del tot com es distribuirà el 13% de reducció del pressupost que els dóna la Generalitat però algú n’haurà de sortir malparat.
Vaig tenir el privilegi de tenir la Mònica Terribas de professora a la universitat abans que la nomenessin cap de TVC. A classe sempre defensava els mitjans públics catalans amb l’energia (i mala llet si cal) que la caracteritzen. Ho feia per dos motius. El primer crear un imaginari col·lectiu ampli i divers en català. Això va des del el mític “Sue Ellen ets un pendó” fins els Pingüins de Madagascar passant per un entreteniment i divulgació de qualitat que ens ha donat joies com Afers Exteriors, Polònia, El Convidat o 30 minuts per posar exemples coneguts. La segona raó per la qual TVC és crucial és perquè ha creat al seu voltant una indústria audiovisual molt potent i que nodreix no només la televisió catalana sinó l’espanyola i fins i tot l’americana ( el cas de Polseres Vermelles). Empreses com Mediapró, el Terrat, Gestmusic han nascut al voltant de TVC i ara són gegants del sector.
Jo no vull ser malpensat. No vull creure que els somnis humits del comte de Godó han acabat traslladant-se a l’agenda del Govern de la Generalitat. Com deia abans vull pensar que és fruit de la crisi dels collons (ara no estem en horari infantil i puc dir paraules gruixudes). Vull pensar que allò que deia Duran Lleida de que han guanyat “malgrat TV3” va ser un deliri provocat pel cava, l’eufòria i la llum del gas.
També vull pensar que Mónica Terribas seguirà capitanejant el vaixell i sortejant les onades. Fins ara ho ha fet prou bé. Només cal recordar que la televisió pública catalana és líder d’audiència. Eh, i sense el Cuco, sense Mamachichos, sense Germans Grans i sense Dones, homes i viceversa. Líders malgrat les retallades. Líders malgrat el sensacionalisme. Líders malgrat els atacs dels grans grups de comunicació. No sé vosaltres però jo estic molt orgullós de la nostra televisió publica i sí canvia que ho faci com fins ara: a millor.
I per cert, la retallada pressupostària és de 40 milions. Amb menys d’un dia de dèficit fiscal ni tan sols ho hauríem de plantejar. Però això és una altra història...
Segueix @jrarmadas al Twitter