No és tan sols una opinió. És una constatació fonamentada en l’experiència de la campanya electoral per les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya.
Des de fa ja mesos (aquesta haurà estat probablement la campanya més llarga de la història de la democràcia) rebem inputs d’informació alarmants, contradictoris i, sobretot, totalment mancats de rigor. Des del que és directament mentida fins allò que no està basat en cap dada real però que es ven com si fos científic i inamovible.
Si guanya l'opció independentista, cauran tots els mals de l’univers sobre una Catalunya que restarà orfe, pobra, abandonada, en fallida, maleïda, rebutjada i ferida de mort. Per què? Doncs perquè les opcions polítiques que no hi estan d’acord estan totalment mancades de la capacitat de presentar arguments raonats i documentats i han decidit que tot s’hi val.
Agafi vostè una persona que suposadament hauria de saber-ne (un polític europeu, un cap d’estat interessat, un “empresari” d’una gran empresa que visqui dels grans concursos de l’Administració, un banquer que hagi estat ajudat pel govern en la sortida de la crisi o un ministre que tingui el cap endarrerit uns quants anys), animi’l a fer alguna declaració calamitosa i truqui a un mitjà de comunicació. Al cap d’una estona tindrà la por estesa per tot arreu. Especialment entre jubilats i altres estrats febles de la població, pels qui la supervivència és fonamental i la incertesa insuportable.
Vergonya els hauria de fer. Vergonya de faltar a la veritat per tal d’afavorir interessos propis. Vergonya d’atemorir gratuïtament la població que pensa que qui parla hauria de ser honest. Vergonya de faltar al respecte la gent que els ha de votar, que els paga el sou i als que, si treuen prou vots, potser podrien acabar governant. Vergonya de saltar sistemàticament les regles del joc. Vergonya per enganyar.
He seguit la campanya de prop (com a espectador, és clar), i estic espantat de les coses que he sentit, dels missatges que s’han llençat, i de la manca de dades aportades per sustentar-los.
Per això em pregunto: Per què menteixen els polítics? Doncs perquè el que els importa no és la gent. L'única cosa que els importa és el poder i assolir-lo el més aviat millor, encara que per fer-ho sigui necessari oblidar-se d’allò que encara ensenyen als nens a l’escola: s’ha de dir sempre la veritat.
El diumenge vinent voteu. Voteu cada un el que cregui convenient. Però castigueu la mentida i premieu la dignitat i l’honradesa.
Sort.