Pere Esmendia, el rubinenc que era de Valldoreix
Tot i que totes les biografies apareix com nascut i mort a Rubí, en realitat va néixer i morir al Molí de Can Calopa
Tradicionalment la gent de Valldoreix ha tingut molta relació amb la població de Rubí i molts treballadors i masovers de les masies de Valldoreix eren rubinencs. De fet, encara avui dia no és estrany trobar valldoreixencs a les botigues i el mercat de Rubí o joves valldoreixencs que a l'hora de trobar una llar han hagut de marxar cap a Rubí.
Un d'aquests valldoreixencs de Rubí, o rubinencs de Valldoreix és Pere Esmendia i Casassaires (Molí de Can Calopa, Valldoreix. 1899-1924).
Tot i que totes les biografies apareix com nascut i mort a Rubí, en realitat va néixer i morir al Molí de Can Calopa, terme de Valldoreix i municipi de Sant Cugat del Vallès. Va estudiar només fins als 12 anys per haver d'ajudar el seu pare a la vinya i el molí de Can Calopa.
Va ser un dels propagandistes més actius del sindicat rabassaire. Des dels catorze anys publicà poemes de caràcter social i rabassaire en la premsa comarcal. D'aquesta etapa són poemes com El carro de l'opressió, L'himne a la falç o La Font del Bullidor. Més tard escriví articles de manera regular a La Acción, La Terra, El Diluvio, El Progreso, La Lluita de Rubí i altres publicacions.
El 1914 entrà a la secció de teatre del Centre Democràtic Republicà (CDR) de Rubí, on estrenà diverses obres teatrals, com Seductor i ministre, monòlegs com El sacrifici dels màrtirs, Un alcalde de Reial Ordre o Els tres vells i sarsueles, com Profanació, totes elles escrites per ell. L'any 1922 va fundar el setmanari local republicà i obrerista a Rubí, La Lluita, portaveu del CDR.
El 1922, juntament amb Pere Aguilera i Garriga (1901-1991) i altres pagesos fundà la Unió de Parcers de Rubí. Aquest sindicat formà part de la Unió de Rabassaires de Catalunya (UR) constituït a Barcelona el 6 d'agost de 1922 sota l'empenta de Lluís Companys, federant diferents sindicats camperols locals i comarcals. Tot i que el primer president va ser Jaume Martrat, de Martorell, a la pràctica, Lluís Companys continuà essent el principal dirigent, amb el suport de Fèlix Durán i Cañameras (1889-1972) i de Pere Esmendia Casassaires.
Pere Esmendia esdevindria Secretari General de la UR, càrrec creat per acord del Comitè Central el 17 de juny de 1923. A la mort d'Esmendia ocupà el càrrec un altre col·laborador directe de Lluís Companys, Amadeu Aragay i Daví (1886-1965).
Deixà la feina de pagès i es traslladà a viure a Barcelona per a convertir-se en redactor en cap de La Terra, portaveu de la Unió de Rabassaires.
El 28 de març de 1924, juntament amb Francesc Riera i Claramunt (1889-1955), Joan Bonastre i Ferrer i Lluís Companys i Jover (1882-1940), anà a Madrid per entrevistar-se amb el president del directori militar, el general Miguel Primo de Rivera, i presentar-li les reivindicacions dels rabassaires catalans.
Va morir molt jove, a 25 anys, el 8 de setembre de 1924, a causa d'un tumor meningític. La població de Rubí li va dedicar un sentit homenatge i moltes personalitats van elogiar-lo. Lluís Companys va dir: "Bon amic i bon company: senzill i intel·ligent, carinyós i lleial, suau i dolç en s'amistat com se trova a faltar..." i Rafel Campalans destacà que "era un infant que caminava entre els homes, amb un ingeni meravellament de poeta."
Tot i néixer i morir a Valldoreix, Pere Esmendia va ser un rubinenc molt actiu, i Rubí va saber reconèixer la seva tasca dedicant-li un carrer. Perquè ja se sap, "el bou no és d'allà on va néixer, sinó d'allà on pot péixer".