‘Persona non grata’ a Sant Cugat
És una declaració sense validesa jurídica, no hi ha dubte, però amb una gran càrrega simbòlica
Ara ja sabem que la criminalització de l’independentisme per part de l’Estat espanyol no sols no s’atura, sinó que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena –que té casa a Sant Cugat i que ha fet la major part de la seva carrera a Catalunya–, està enllestint l’acusació del delicte de rebel·lió contra Artur Mas (PDeCAT), Marta Rovira (ERC), Anna Gabriel i Mireia Boya (CUP), Marta Pascal (PDeCAT) i Neus Lloveras (AMI). En total, estaríem parlant de 28 persones imputades: 14 del Govern, 6 de la Mesa del Parlament, 5 de grups parlamentaris i partits i 3 d’entitats sobiranistes. És demencial, certament. Però encara ho és més si recordem que hi ha una ofensiva judicial contra més de 700 alcaldes per haver contribuït a la realització del referèndum de l’1 d’octubre, que pot ser extensiva a dos milions de persones com a participants d’un delicte col·lectiu de rebel·lió (!)
Davant d’aquesta vulneració flagrant dels drets humans, per part de Pablo Llarena, seria força pertinent que els tres partits perseguits, mitjançant un ple de l’Ajuntament, declaressin l’esmentat senyor “persona non grata” al municipi. Girona, Llavaneres, Santpedor, Breda, Torelló, Arenys de Munt o La Bisbal d’Empordà han fet el mateix amb noms significatius, com ara Felip VI, Mariano Rajoy o Enric Millo. És una declaració sense validesa jurídica, no hi ha dubte, però amb una gran càrrega simbòlica, ja que en queda constància històrica en el municipi i constitueix un acte de dignitat en defensa de persones pacífiques i democràtiques que per la ideologia d’un jutge es veuen acusades d’un delicte equivalent a terrorisme i s’enfronten a penes de vint anys de presó.