Petita carta d'amor al meu amic Jordi Alumá
'Cada dia era diferent, unes vegades més alegres que d'altres, però sempre amb aquest afecte que ens tenim'
Estimat amic,
M'has fet una putada, sé que ho has fet contra la teva voluntat, perquè sé que ens estimem. M'has deixat sense inaugurar la meva nova col·lecció, sí, ja ho saps, la de l'ou ferrat, encara que sé que quan inauguri tu estaràs amb mi. Ets l'únic artista que l'ha vist i el primer que em vas animar a seguir per aquest camí: "has fet el salt mortal i has caigut de peu", em vas dir, i jo ho vaig creure.
Et dono les gràcies perquè els teus últims anys la nostra amistat ha il·luminat una mica aquest temps tan fosc que ens ha tocat viure. Ho sabíem, ho esperàvem, de 6 a 7 del vespre la trucada: "Visca la república!, visca el Barça!, qui és el millor pintor?", aquesta era la nostra contrasenya. Després les preguntes: "què has fet avui?, has dibuixat?, has pintat?, has escrit? Ens explicàvem històries del passat, o les nostres confidències. Cada dia era diferent, unes vegades més alegres que d'altres, però sempre amb aquest afecte que ens tenim. Tot era net, però sí que a vegades una mica boig i surrealista, però cada dia teníem aquesta estona.
No creguis pas que això s'acaba aquí, sinó molt al contrari. Quan era petit em deien que les estrelles eren persones que havien mort i estaven al cel, i jo m'ho creia, i m'ho segueixo creient, a les nits miraré el cel i buscaré les que més brillin i jo sabré que tu ets una d'elles i et seguiré explicant els meus secrets.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.