Picant pedra

Els Castellers de Sant Cugat saben sobradament que cal treballar molt i molt bé per evolucionar en el món dels castells. Picar pedra. Algunes temporades la pedra és més dúctil i mal·leable, i algunes altres és més dura i difícil de modelar. No sé per quina raó, em fa l'efecte que aquesta temporada serà de les segones. Ep! Això no vol dir que no s'assoleixin els objectius i que aquests siguin més estables, fixes i perdurables en el temps. Vol dir que caldrà esforçar-se de valent, i que l'important és no defallir i seguir avançant sense fer cap passa enrere.

Dissabte 5 d'abril, al barceloní barri de Gràcia, els Gausacs van assolir una actuació de 7 solvent però curta d'efectius. El diumenge 6 d'abril, al barri de Volpelleres de Sant Cugat, la quantitat de camises aplegades va ser d'acord amb una actuació a casa, però no va acabar de complir les expectatives que s'havien plantejat inicialment per fer una gran actuació.

Amb tot, res anormal per l'altura de la temporada en què estem. Un total de sis castells de gamma bàsica i mitjana de 7, a més de tres pilars de 5, són un bon bagatge per afegir al sarró del 2025. Però quan es compara amb la temporada anterior, en la qual el 5 de 7 es va descarregar en les primeres quatre actuacions de la temporada, mentre que enguany només s'ha pogut portar a plaça en dues de les primeres quatre, fa pensar que aquesta temporada costarà. Però l'important no és quan s'assoleixen els objectius, sinó que siguin ferms, fets amb convicció i sense haver de recular en cap moment. Aquest és el focus actual de la colla: picar pedra per assentar una bona base de sobre la qual construir el futur.

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.