Opinió

El Pla d'Acció Cultural, una ocasió per parlar de cultura

'És senyal que malgrat tot encara hi ha gent organitzada que està disposada a emprar hores en la gestió de la cosa pública'

El dia 6 se'ns va presentar el Pla d'Acció Cultural (PAC) i la setmana vinent l'aprovarà el Ple. Què és el PAC? Francament, no cal explicar-ho. Jo no l'explicaré pas. Ni tampoc faré cap referència als seus precedents. No crec en els plans d'actuació i em sembla que en tinc motius fonamentats. Però tampoc no em molesta que se'n facin.

El procés d'elaboració és un bon moment per palpar-nos i veure com portem el tema. El fet de participar-hi ja és un bon símptoma. És senyal que malgrat tot encara hi ha gent organitzada que està disposada a emprar hores en la gestió de la cosa pública. Enhorabona! Sobretot en els moments que corren.

El Pla no es pot interpretar com un arbre programàtic del qual van caient les propostes com si fossin fruita madura. Res no serà possible si no s'entrecreuen diversos factors. L'acció institucional, en primer lloc. I ja sabem que anem curts de diners. En segon, l'activitat del teixit associatiu cultural, del qual depèn, realment, que la cultura sigui quelcom digne de ser viscut. I la concatenació d'un seguit de conjuntures que ens facin les coses més fàcils.

Soc conscient que és complicat que es produeixi tot a la vegada. Seria un error fatal esperar-ho tot de l'Ajuntament. Com seria un error no insistir en la necessitat de desburocratitzar la cultura. El teixit associatiu ha de fer el seu camí. Tot és efímer en aquesta vida. La cultura és dinàmica. Aviat serem una ciutat de cent mil habitants. Si no es té en compte això, no cal que s'expliqui que és el PAC.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.