Pobres escriptors
Em sembla pretensiós fer un llibre d'aquesta manera i em fa pensar en el munt d'escriptors bons que mai seran notícia enlloc. Està clar, hi ha massa llibres. Una afirmació del tot exagerada pensareu, doncs no, si mireu el volum de publicacions que s'editen anualment i el munt d'aquestes que queden en els magatzems de les editorials entendreu que hi ha massa llibres per tant poc lector. O dit d'una altra manera, massa morralla enmig de l'escriptura com a art. En tot cas, hom podria pensar que la societat no està preparada per assumir tanta lectura interessant, però, disculpeu, potser aquí rau el problema. Que s'escriuen pàgines i pàgines de dubtosa qualitat relegant als escriptors de debò a mers vividors de la lletra malvivint gràcies als articles d'opinió.
Tots sabem les tres coses que cal fer abans de morir-se, escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Jo ja tinc el cirerer plantat i si algun dia vull escriure un llibre us ben prometo dues coses, no el faré sobre la meva vida i serà una autoedició sense gaires pretensions. Però es clar, jo no vull fer carrera i molt menys política.
Segueix @quimpla a twitter