Potser no estan lluny... potser és aquí

L'altre dia es va poder veure en televisió ASTRAL un colpidor reportatge vers la tragèdia dels refugiats d'arreu que intenten entrar físicament a Europa. Faig aquest aclariment, ja que l'autèntica entrada, la integració en Europa, és encara molt llunyana (a tall d'exemple, Espanya ha acollit una vintena de persones de les 16000 de les que es va comprometre).

Tristament em va emocionar, em vaig sentir part d'un problema que no sabia, que no podia solucionar i del que era, sense voler-ho, conscientment responsable en la seva gènesi i també d'aquesta gran quantitat de persones que fugen de molts llocs, potser masses, i que volen ser part de nosaltres.

Està bé pensar en els governs locals que no donen esperances als seus habitants, que són el real govern, que els hi ha estat robat per uns quants; està bé parlar de les màfies que maltracten persones per aconseguir diners... També, sobretot, és imprescindible mostrar i parlar de les persones i grups que fan perquè aquesta situació no sigui encara més penosa, terrible, més degradant per tots. Tanmateix, cal també estudiar les autèntiques causes d'aquesta situació, del conflicte actual dels immigrants. Saber és l'única via de solució.

Així, una de les causes és l'estabilitat dels mercats agroalimentaris que generen processos especulatius, com el del preu del blat a l'estiu del 2010. Aleshores Rússia va patir una sequera inusual, potser atribuïble al canvi climàtic, va perdre la collita i el mercat del blat es va veure importantment afectat. Això va fer que en pocs dies s'incrementessin molt els contractes de futurs a la borsa de Chicago (el preu futur del blat, que és el que s'ha de collir, es va incrementar un 65% en poc més d'un mes).

Arreu hi havia bones collites i suficient gra emmagatzemat, però, davant la pujada de preus, Rússia va tancar les fronteres a l'exportació per protegir el proveïment interior i amb això va possibilitar l'especulació i el pànic, per una mancança virtual de producte.

Podem ser càndids i dir que el que ho va iniciar no té nom ni cognoms. Podem atribuir-ho a l'atzar... Tanmateix, es pot dir gairebé amb total seguretat que tot es va començar des de grans fons d'inversió amb elevada capacitat financera per induir importants respostes del mercat i obtenir uns guanys segurs a partir de la seva privilegiada posició.

Va afectar el preu del blat, aliment bàsic en bona part del món. En conseqüència, poc temps després, a Tunísia i Egipte, amb el crit de "pa i llibertat", la població s'enfrontava a quelcom que els feia tenir fam, els feia viure en condicions encara més miserables, sense saber massa a causa de qui ni de què.

Una acció especulativa sobre un aliment bàsic feta per uns brètols, gens antisistema, ans al contrari, sense escrúpols, era el detonant (no l'explosiu, la causa profunda) de les revolucions del nord d'Àfrica i Orient Mitjà amb un resultat aterridor, guerra, fam, misèria, la migració més gran de persones des de la Segona Guerra Mundial.

Veient les cares, les expressions, els gestos que mostra ASTRAL, pots veure't reflectit, potser per característiques genètiques, però sobretot, perquè no estan tan lluny, ja que potser part de la causa de tot plegat és aquí.

Com diu el darrer informe de l'IPCC, aquest model social ens ha portat a la situació actual i per tant no ens pot treure de l'atzucac. A la vegada, ha passat el temps de pensar per estar en el temps de fer el que s'ha pensat. Darrere d'una cara de desolació, pot haver-hi un somriure sarcàstic...

Evitem-los, fem per millorar-los-hi el mal tràngol actual, però sobretot, fem per evitar les causes. Hem de fer una nova societat justa, lliure, permeable, de tots, que cal començar aquí, en els nostres cercles, ja que no ve ni vindrà aquesta nova societat de l'estructura actual. Siguem actius, o no serem res ni allà, ni aquí.