Opinió

Pregó o míting?

La nostra ciutat ha experimentat en els darrers vint anys un creixement progressiu

Avui ja som noranta mil santcugatencs i santcugatenques. Tot i això, els barris, tant els més històrics com els més joves, han volgut potenciar el seu caràcter particular organitzant les seves festes majors. Sense cap dubte, el barri del Monestir i el de Volpelleres són l'exemple més paradigmàtic que hem viscut darrerament.

Normalment els barris, a través de les seves diverses associacions i entitats, proposen un pregoner per obrir les festes i alhora l'Ajuntament, representat per tots els regidors i regidores dels grups municipals, amb l'alcaldessa al capdavant, són protagonistes també d'aquest inici de la festa. Ara bé, la presència de representants del Consistori al pregó en cap cas vol dir que es tracti d'un moment ni d'un espai per fer proclames polítiques; al contrari, aquest ha de ser un moment institucional de reconeixement de tota la ciutat al barri i, sobretot, als seus veïns i veïnes.

El divendres passat, al pregó d'inici de la festa major del barri del Monestir, l'alcaldessa Conesa, que excepcionalment va participar-hi, va oblidar aquesta norma no escrita que el micròfon d'un pregó de festa major no és el d'un míting del Partit Demòcrata Europeu Català Santcugatenc, etc. Certament, voler ser en dos llocs alhora és complicat de gestionar. Però això no és una excusa. Conesa fa anys que es dedica a la política i sap diferenciar perfectament un escenari d'un altre.

La gent d'ERC-MES sempre participem de les festes, activitats i esdeveniments organitzats per les moltíssimes associacions i entitats dels diferents barris de la nostra ciutat, no només perquè és la nostra obligació com a representants institucionals, sinó sobretot perquè aquestes associacions i entitats també són les nostres. L'esperit, la feina i el compromís que demostren amb Sant Cugat ens fan sentir afortunats de viure-hi i orgullosos de ser-ne els representants públics.

Un pregó és, doncs, l'oportunitat d'expressar aquesta gratitud i reconeixement; no és el Ple municipal, on tots els grups municipals tenim les mateixes opcions per debatre i defensar legítimament les nostres opinions i projectes.

El divendres, malgrat compartir tots i totes el mateix escenari, només l'alcaldessa tenia el micròfon i al bell mig de la plaça d'en Coll els veïns i veïnes que esperaven impacients i il·lusionats començar la seva festa grossa van haver d'escoltar un míting polític. L'altre dia l'alcaldessa es va aprofitar del seu càrrec.