Premis

Per primera vegada en els 10 anys que se celebren aquests premis, l’Handbol Sant Cugat era un dels deu finalistes.

Agraeixo a la Ciutat de Sant Cugat i al jurat ser uns dels escollits per participar en la gala d’aquest reconeixement i a més fer-ho com a finalista.

És d’agrair moltíssim a molts ciutadans el seu compromís amb el club, amb els seus jugadors i jugadores, amb els entrenadors, els delegats i delegades, a totes les famílies i tota l’afició que ha fet possible que poguéssim arribar a ser una de les entitats destacades en una ciutat molt activa en molts àmbits.

Ser finalistes i per tant merèixer aquest títol i paper destacat és un gran resultat per totes les persones que formen part de l’Handbol Sant Cugat, tant per qui hi participa activament (jugadors/res, delegats/des, entrenadors, famílies, i l’afició) com per qui ho fa des de fora, tots plegats ells/elles, són qui també fan créixer Sant Cugat com a Ciutat, i entre altres qualitats (que en tenen moltes), ho fan també amb l’esport, que recordem, no només és competició!

Veure com la temporada passada el Sènior A i B, amb els seus jugadors de Sant Cugat i jugadors que s’han format a les categories de formació, han assolit fites importants, i d’altres que poden arribar aquesta temporada pel que fa el Sènior B, és molt emocionant, veure també tot el suport que han rebut per la resta dels equips i de l’afició, que participen en els partits animant des de les graderies als seus companys i amics és veritablement una gran emoció, ho agrairé sempre.

El record més gran que es pot tenir de tot això és el del dia a dia, que porta, a poc a poc, a arribar a veure com el somni d’unes persones es va concretant i agafant formes, veure com la seriositat, el companyerisme i mantenir unes línies coherents porta sempre a uns bons resultats.

No es pot, però, deixar a banda el suport rebut també per part de la premsa, que ens segueix i dóna a conèixer a la ciutat i a fora la feina feta, així com és d’agrair el suport de l’Ajuntament, i la feina quotidiana de les persones que treballen als pavellons, aquestes últimes possiblement són les que, després dels entrenadors, millor coneixen el dia a dia dels equips i posen també el seu granet de sorra.