Prendre postura

El darrer informe del Panel Internacional d’Experts pel Canvi Climàtic (l’IPCC, 2013) respecte del canvi climàtic, mostra la gran i inequívoca relació entre clima i societat i, a més, per primer, cop indica les projeccions en valors relatius (per probabilitats), no absoluts.

Endinsar-se en l’informe i escoltar part del grup de redactors de l’IPCC i altres especialistes del Grup d’Experts del Canvi Climàtic de Catalunya, produeix d’entrada un estadi de reflexió, de valoració de tot el que es diu i se'n deriva, ja que són dades que no poden menystenir-se, ni oblidar-se, ni deixar-se per un altre dia.

És una informació objectiva, contrastada, plural, àmplia de conceptes i concreta d’efectes que, a part, molt important, de mostrar les probabilitats que la temperatura pugi en un determinat interval, que la pluviometria es redueixi més o menys, tot el qual, deriva en uns valors de sequera un 25% major a finals de segle respecte de l’actualitat, indica, que s’està en una via de no retorn a una velocitat que encara no es controla.

Aquest procés és totalment atribuïble a un sistema socioeconòmic que ens hi ha portat i, per tant, que no ens hi pot treure.
Davant d’això, poden haver-hi diferents postures totalment valides en l'àmbit personal, però possiblement qüestionables en l'àmbit social.

Negar la seva evidencia és racionalment impossible, ignorar-ho és irresponsable i plantejar opcions que comencin a tenir resultats en la propera generació es titlla, des de determinats sectors encara molt i ben presents en el nostre entorn econòmic i polític d'anticapitalisme, de revolucionari, d'antisistema, d’assembleari... fins i tot de desendreçats. La qual cosa, és una simplificació i una generalització, si més no, perversa.

Si tots aquests conceptes s’han de posar en moviment per tractar de fer una societat més resilient, és a dir, que sigui funcionalment més adaptable a les noves situacions ambientals, de mercat, de població... al canvi global en què estem immersos més de 7 milions de persones avui i més de 9 milions a mitjans del segle actual i que, a la vegada, generi mecanismes de mitigació per tractar de frenar l’emissió de gasos primer i canvis a la baixa en l’increment de la temperatura després (això són molts i molts d’anys).

No hi ha una solució general, com es desprèn de la COP 21 de Paris, hi ha fórmules i sobretot hi ha decisions / accions en l'àmbit petit (regional, local, personal) que són la clau per capgirar el procés... i perquè no, la societat.

No ha de fer por mantenir el que és real i estructuralment bo i deixar coses que no ho són, més quan aquest model de benestar es vulgui reconèixer o no, no ha estat, no és i ni serà mai per tothom, ni d’igual manera.

Cal fer el pas endavant per la nostra satisfacció i per una millor situació pels que venen darrere... la nostra projecció.