Presi, i ara què faràs?
És la pregunta que més he sentit els darrrers dies. La resposta és fácil: m'agrada molt la programació del Teatre-Auditori, anar al cinema d'autor, el Mercantic, Collserola.
Em sembla però que la pregunta és: com ompliràs les hores i energies dedicades a la UESC aquests 11 anys? Si miro enrere, el voluntariat ha estat sempre present a la meva vida. De ben petita, al Club Natació Sabadell ja veníem cartó, loteria i ampolles de vidre pel viatge de final de curs, i a la Universitat, a UCLA, on malgrat entrenar sis hores al dia, trobava temps per ajudar el departament d'esportistes.
La resposta no la tinc encara. Com deia en Josep Maria Vallès, "Sant Cugat és ple de gent rara que dedica el seu temps lliure a treballar altruistament en favor dels altres".
Personalment vaig dedicar els primers 21 anys de la meva vida a l'esport, en el meu cas a la natació. Els darrers 11 anys els he dedicat a la UESC, al bàsquet, al tennis taula, i, sobretot, a formar els joves de Sant Cugat a través de l'esport. Ho he fet de la millor manera que he sabut, amb el màxim de compromís i amb la gran alegria d'obtenir grans resultats com a club en l'àmbit esportiu, formatiu i social.
Ho he fet amb el millor equip que podia haver somiat, fins a quedar totalment exhaustes, perquè ho hem donat tot. La celebració dels 30 anys de la UESC i el projecte de Ciutat del Bàsquet Català 2017 han estat excepcionals, màgics, també irrepetibles, com les persones que ho han fet possible i que he tingut el privilegi de liderar.
Ara potser podré organitzar altres coses, els 50 anys del meu marit, els meus, els 25 anys de casats... comença una altra etapa. De ben segur que, més endavant, tornaré a trobar un projecte amb valors, on valgui la pena i pugui seguir treballant, donant, col·laborant voluntàriament. El que sé de ben segur és que difícilment deixaré de ser en totes les coses que faci i com diuen en Pep Marí i en Josep Maria, "molt porca i molt rara". Visca la UESC i visca Sant Cugat!