Prioritats pressupostàries
És habitual escoltar que a la gent això dels “números” li avorreix o que li dóna poca importància. Això, en part és comprensible, ja que confeccionar els pressupostos és una tasca complexa, plena d’estires i arronses, de càlculs, d’equilibris, de negociacions, no només entre els partits (quan les hi ha) sinó entre els mateixos departaments, de tecnicismes, de lleis, de propostes i contrapropostes, etc... Tot aquest procés provoca que durant tot aquest període a la majoria dels ciutadans i ciutadanes, els hi representi un sobre esforç difícil d’adquirir.
Però com dic, això és comprensible en part, donat que fins ara el període de creixement econòmic, no ens feia qüestionar-nos, en general, certes decisions pressupostaries. Ara, en canvi, l’actual situació pressupostaria de tota l’estructura de l’Estat, començant per l’Administració Central, continuant amb les Administracions Autonòmiques, passant per les Diputacions i Consells Comarcals i, acabant finalment amb els Ajuntaments, ens presenta una realitat totalment diferent.
Totes aquestes administracions, que conformen el conjunt de l’Estat, han de fer front a una de les conseqüències de l’actual crisi econòmica: quadrar uns comptes públics amb la màxima austeritat i continuar oferint les mateixes prestacions socials. L’actual ortodòxia financera a Europa, ens està imposant un model pressupostari que està posant en perill el nostre model d’Estat del benestar.
I és a partir d’aquí, d’aquest panorama, que només en part és comprensible que a la ciutadania no li interessi. Donada aquesta situació, hem de dir que la confecció dels actuals pressupostos és cosa de tots i de totes: de les organitzacions civils, veïnals, sindicals i empresarials, sense oblidar pas als i les professionals del món educatiu, sanitari i del tercer sector. De tothom!.
Penso, sincerament, que l’equip de govern tot i tenir la competència i responsabilitat exclusiva de la confecció dels pressupostos municipals, donades aquestes circumstàncies hauria d’obrir canals de participació i de consulta, i cercar l’acord, la voluntat i el diàleg de, com a mínim, la societat civil organitzada i la resta de partits polítics.
Si donem un cop d’ull al Pressupost definitiu de l’exercici 2011, veiem per exemple que CIU decideix destinar 4.499.088,66 euros en Parcs i Jardins, mentre que en programes com Acció Social destina 2,7 milions d’euros, o 1,5 milions en el programa de Promoció Social. També podem veure que en programes com Foment de l’Ocupació, CIU destina 1,6 milions d’euros, a la Sanitat 524.811,66 euros, mentre que a l’”autobombo”, la publicitat i al màrqueting convergent destinen 2.763.253,11 euros!!!
En definitiva, aquest pressupost, aquestes prioritats, no es poden tornar a repetir per l’any 2012, i encara menys si no sabem com aplicarà, l’alcaldessa, el seu compromís de reduir en un 20% la despesa ordinària del nostre pressupost.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter