Quan t’imposen el marc mental

Els poders de l’estat, la judicatura i la major part dels mitjans de comunicació estatals han acabat imposant el marc mental espanyol a la política catalana. La inacabable repressió contra la dissidència catalana i la sagnant i contraproduent batalla entre els partits independentistes hi ha fet la resta.

Faig aquesta afirmació generalista perquè aquest marc mental ha acabat envaint tot l’espai de debat polític a casa nostra. Alguns exemples.

La política d’immersió lingüística. Just quan tenim el valor d’analitzar i fer públic el baix ús del català a les escoles del país, ens arriba una andanada judicial contra la immersió. I què fem? Acabem creient-nos que allò necessari és acabar amb la immersió.

En un revival del segle XX, Rússia envaeix Ucraïna i a un partit independentista se li acut donar credibilitat a preguntes d’un mitjà d’extrema dreta, a una operació d’estat que busca criminalitzar internacionalment l’independentisme per suposadament haver tingut contactes amb Rússia. No s’adonen que aquesta sobreactuació en aquest moment fa més creïble a ulls europeus una polèmica que no tenia recorregut?

Un jutge reclama a l’alcaldessa que demostri que no hi ha llaços grocs penjats a l’Ajuntament. Persecució de la llibertat d’expressió que obliga a l’investigat a demostrar que és innocent (el món del revés). Serveixin aquestes línies per solidaritzar-me de nou amb l’alcaldessa, però la resposta no pot seguir sent abaixar el cap i comprar l’absurd discurs de la neutralitat de les institucions, que no s’aplica quan es pengen pancartes i símbols a favor d’altres causes àmpliament compartides.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.