Quan neix l'activitat esportiva i per què?
La passió per l'esport i la necessitat d'entrenaments ja hi era des del primer dia. Com a éssers humans tenim l'esport a dins i la seva promoció comença per diferents motius. Les primeres formes de vida tenen els jocs com forma "esportiva". Els jocs poden ser de qualsevol tipus. Ningú ens ha ensenyat a jugar. Els nens petits descobreixen el món mitjançant els jocs i és així com aprenen moltes coses.
Al principi del món, també la caça ha sigut una forma d'esport i a on comencen a haver-hi també formes diferents d'entrenament amb les eines per sobreviure. Les llances i més encara els arcs són els primers "instruments esportius" que els éssers humans han tingut i que han donat pas als primers espais i formes d'entrenaments i de perfeccionament. Els arcs havien d'estar ben fets i les cordes ben tensades, les llances ben equilibrades i qui feia servir aquests instruments havia d'està ben preparat i tenir-ne un bon domini per estalviar-se problemes. Ser efectiu en les seves accions. És cert que era, sobretot, una qüestió de sobreviure i no eren competicions enteses com les entenem ara. La gent s'entrenava, dedicava hores i espais i eines per millorar i millorar-se.
Més endavant, a Egipte, també feien esport "lúdic" amb competició al riu Nil. Els faraons feien competicions amb canoa. I més tard, els Grecs amb els Jocs de Olímpia (d'aquí neix el nom de Jocs Olímpics). Es diu que Ercole va voler fer que fossin una tradició i la primera celebració oficial va ser el 776 A.C. El que és cert és que la cultura grega de l'esport és molt forta i, és per això, que els grecs van ser en el passat un país molt fort i dominant en molts aspectes i la nostra cultura actual neix de la Grega i Romana. Els romans també donàven molta importància a la cultura general i a l'esport. Només cal veure tots els testimonis que ens han deixat i que ara són patrimoni cultural de la humanitat.
Grecs i romans tenien lleis que eren molt rígides i dures i, sobretot, d'obligatori compliment per tots els joves fent que haguessin d'entrenar per formar-se físicament mitjançant entrenaments d'activitats esportives per tal de ser forts tant físicament com mentalment i, per això, es proporcionaven moltíssims espais per aquestes finalitats, molts dels quals compartien zones d'estudis i zones d'entrenament de forma que cultura i la cultura de l'esport anessin sempre de la mà.
A Sant Cugat l'esport és molt present, com la cultura. La prova són totes les entitats esportives i culturals que omplen els carrers i els pavellons tots els mesos de l'any, amb manifestacions esportives i culturals. En aquesta última festa major, però també al llarg de tot l'any, he vist moltes persones que pel matí estan competint a la seva entitat esportiva, i per la tarda els mateixos estan col·laborant amb la seva entitat cultural de la que formen part. I sempre que veig això penso que han passat milers d'anys, però la base del grecs i dels romans encara és viva. No hem de parar-la, hem de continuar fent aquesta feina totes les entitats esportives i culturals, amb els espais necessaris i amb el suport necessari. Amb la participació necessària i amb tot això tindrem millor resultats en el futur, amb bon esportistes i bones manifestacions culturals que sortiran de Sant Cugat i per gent que s'haurà format a Sant Cugat. I això serà el millor reconeixement que les entitats, les persones i l’Ajuntament poden tenir per la feina feta. I, d'aquesta forma, farem honor al dit que l'esport és cultura, l'esport és vida (Bio i Zoe).